Hispania

Un Land in Europa

Hispania, oficialmen Reyatu de Hispania (in hispan España e Reino de España) es un land situat in Europa con territorias in Africa. Su territoria es organisat in 17 comunités autonom (dividet in 50 provincias) e du cités autonom. Li capital cité de Hispania es Madrid e li land have 47 007 367 habitantes.

España (Reino de España)
Situation de España (Reino de España)
Cité capital Madrid
Lingues Hispan
Area 505.944 km²  
Population 47.007.367 (2018)
Valuta Euro ((€, EUR))

Hispania es situat al sud de West Europa e al nord de Africa. In Europa, it ocupa li max grand parte del peninsul Iberic, conosset quam Hispania peninsulari, e li Baleares (in li Mar Mediterran west); in Africa es situat li cités de Ceuta e Melilla, li insules Canarias, li insules Chafarinas, li peñón de Vélez de la Gomera, li insules Alhucemas e li insul Alboran. Li municipie de Llivia, in li Pirenees, es circumdat per territoria francesi. Altri territorias es insules in li costas peninsulari.

It have un extension de 505 370 km², essente li quaresim país max grand del continente, pos Russia, Ucraina e Francia. Con un altitá medie de 650 m súper li nivelle del mar, it es un del países plu montaniosi de Europa. Su population es 47 329 981 persones. Li territoria peninsulari partiprende frontieras con Francia e Andorra al nord, con Portugal al west e con Gibraltar al sud. In su territorias african, it partiprende frontieras marin con Marocco. It partiprende con Francia li soveranitá del insul del Fasanes in li inboccatura del fluvie Bidasoa.

Secun li articul 3.1 del Constitution, "li castillan es li hispan lingue oficial del state. Omni hispanos have li deventie de conosser it e li jure de usar it". Secun li articul 3.2, "Li altri lingues hispan va esser oficial in li comunités autonom respectiv conform a lor statutes".

Li presentie constatat de homes del génere Homo es de ante 1,2 million annus, quam indica li descovrition de un machuore de un Homo, támen ancor sin classar it in Atapuerca. In li secul III a.C. li romanos arivat al peninsul e ili conquestat it plu tard. In li Mediepoca, li area esset conquestat de divers popules germanic e per li musulmanes, qui vell restar durante sett secules. It ne es til li secul 15, con li union dinastic de Castilia e Aragon e con li finition del Reconquesta e li anexion de Navarra, quande on posse parlar del union final de Hispania. In li Epoca Moderni, li reyes hispan dominat li unesim imperie global ultramarin, con territorias in quin continentes. In li comense del secul 19, pos divers guerres in Hispanoamerica, it perde li majorité del territorias in America, durant que li desastre del 98 agravat. Durante ti secul, vell evenir li guerre contra li invasor francesi, guerres civil, un republica remplazzat per un monarchia constitutional e li processe de modernisation. In li secul 20, it hat un republica constitutional, un colpe de state quel provocat un guerre intern. Pos to evenit li dictatura de Francisco Franco, quel finit con su morte in 1975. To es li comense del transition democratic, con li redaction del Constitution de 1978.

Hispania es un membre del NATO desde 1982 e es un membre del Europan Union desde 1986.

Historie modificar

Articul principal: Historie de Hispania

Prehistorie e Antiquitá modificar

 
Forte celtic del nord de Hispania
 
Theatre Roman de Mérida, provincia de Badajoz.

Li territoria actual de Hispania contene du coses del max grand importante por li prehistorie europan e mundal: li Montanias de Atapuerca (u li specie Homo antecessor esset definit e u li max complet serie de osses de Homo heidelbergensis esset trovat) e li cova de Altamira (u por unesim vez esset identificat li arte paleolitic).

Li particular position del peninsul Iberic quam "Extrem Occidente" del munde mediterranean determinat li arriva de successiv influenties cultural del Mediterraneo oriental, particularmen tis relatet con li Neolitic e li Epoca del Metalles (agricultura, ceramica, megalitisme), un processe quel culminat con li denominat colonisationes historic del unesim millennie a.C.

Li max ancian datation de un fat historic in Hispania es li fundation legendari del colonia fenician de Gadir (li Gades roman, hodie Cadiz), que secun fontes roman (Veleius Paterculus e Titus Livius) vell evenir ottanti annus pos li guerre de Troya, ante que to de Roma, quel vell situar it in li annu 1104 a.C. e vell esser li fundation de un cité europan con li max ancian referenties. Li non minus legendari referenties que have Herodotus de contactes grec con li reyatu tartessian de Argantonius vell evenir in li annus 63 a.C. Li evidenties archeologic de etablisses fenician (Ebesus - Ibiza, Sexi - Almuñécar, Malaka - Malaga) permette parlar de un monopolie fenician del rutas commercial circum li Strett de Gibraltar (includente tis del Atlantic, quam li ruta del stanno) que limitat li colonisation grec al nord mediterranean (Emporion, hodie Ampurias).

Li colonias fenician passat a esser controlat per Cartago desde li secul VI a.C., periode in quel anc li Tartessos desaparit. Ja in li secul 3 a.C. li victorie de Roma in li Unesim Guerre Punic stimulat plus li interesa cartaginesi in li peninsul Iberic, e it evenit un ver colonisation territorial o Imperie Cartaginesi in Hispania, con centre in Qart Hadasht (Cartagena), guidat per li familie Barca.

Li intervention roman evenit in li duesim guerre punic (218 a.C.), que comensat un conquesta roman de Hispania, non completat til quasi 200 annus plus tard. Li defeta cartaginesi permisset un relativ rapide incorporation del areas ost e sud, que esset plu rich e con nivelle de developpation economic, social e cultural plus compatibil con li propri civilisation roman. Plus desfacil esset li conquesta del popules del Plató (guerres lusitanic e guerres celtiberic), que exiget cambiar li strategie del guerre classic (exemples es li guerrilla guidat per Viriatus, qui morit assassinat in li annu 139 a.C. e li resistenties extrem de Numantia, victet in li 133 a.C.). In li secul sequent, li provincias roman de Hispania, convertet in fonte de inrichation de functionarios e comerciantes roman, e de materies crud e mercenarios, esset li principal loces del guerres civil roman, con li presentie de Sertorius, Pompeius e Julius Cesar. Li pacification (pax romana) esset li proposito declarat de Augustus, que pretendet lassar it finit con li victoria contra li cantabros e astures (29-19 a.C.), benque illes ne esset romanisat. In li reste del territoria, li romanisation esset tant profund que mem alcun families hispan-roman atinget li dignitá imperial (Trajanus, Adrianus e Teodosius) e alcun intellectuales roman esset de orígine hispan (li filosof Seneca, li poetes Lucanus, Quintillianus o Martial, li geograf Pomponius Mela o li agronom Columela), ma, quam Titus Livis scrit in tempos de Augustus, "benque it esset li unesim provincia important invadet per li romanos, it esset li ultim in esser dominat completmen e it ha resistet til nor epoca", atribuent it al natura del territoria e al caracter del habitantes. Li assimilation del modo de vita roman, long e custosi, offertat un grand diversitá desde li romanisation completa in li Betica til li romanisation superficial in li nord.

Medievie modificar

 
Statue de Isidoro de Sevilla par José Alcoverro locat en la scaliere de access a la Biblioteca National de Hispania.
 
Interior de la Moské-Cathedral de Córdoba.

In li annu 409, tribus germanic de suevos, alanos e vandalos invadet li Peninsul Iberic. Pos alcun annus, in 416, altri tribu germanic, li visigotos, intrat in Hispania quam alliates de Roma, expulset al alanos e vandalos, e confinat li suevos en Galicia. Li visigots fundat un reino que durat til li secul 8, durante quel evenit su conversion del arianisme al catolicisme, e li luctas contra li suevos, byzantines, francos e vascos. Li caracter electiv del monarchia visigotic causat quasi sempre un enorm instabilitá politica characterisat par rebelliones constant e assassinatos.

In li annus 711 comensat li invasion islamic del peninsul, quel devenit un emiratu, o provincia del imperie arabe, nominat Al-Andalus.

Li avanse del musulmanes esset rapide. In 712 cadet Toledo, li capital visigotic. Li musulmanes avansat progressivmen vers li nord, e omne cités capitulat. In 716 ili dominat tot li peninsul except li nord, u su dominion esset plu nominal quam militar. Talmen, li musulmanes orientat su efforties verso li altri latere del Pirenees, contra li reyatu carolingian. To permisset revoltas in li poc controlat area nord west del Peninsul.

In li annu 718 evenit li unesim revolta in Asturia, sub li commando de un nobile visigot nominat Don Pelayo. Ti-ci revolta esset controlat. In 722 evenit li battallie de Covadonga, u Pelayo victet e fundat li reyatu de Asturia. De ti moment e til 1492 li Peninsul Iberic esset dividet in un part musulman e altri christian.

Li secules 8 e 9 aportat un crescent poter musulman, malgré li nucleos christian del nord del Peninsul. In li secul 10, Abderraman III convertet Al-Andalus in un califatu índependent de Damasco, con autonomie religios, inaugurant un epoca de grand prosperitá, mersí al innovationes in li scientie e litteratura e pro li attention que il dedicat al developpation del cités. Li plu importante esset Valencia, Zaragoza, Sevilla e Cordoba, quel devenit in li secul 10 li plu gran cite de Europa Occidental, con 500 000 habitantes, e centre cultural del epocha. Totvez li decadentie arrivat in li secul 11, quande comensat un serie de luctas inter li families reyal musulman. Asi li califatu dismembrat in un mosaic de reyatus, nominat taifas.

Interim, apud li Pirenees apparit du reyatus christian: Navarra e Aragon. Durante que li reconquesta avansat, tot li reyatus se dividet e se refundat, e solmen quar reyatus christian remanet in li peninsul: Castilia, Aragon, Navarra e Portugal, ultra li reyatu musulman de Granada.

Al final de ti periode, in 1402, comensa li invasion de Canarias par vassales del reyatu de Castilia. Ti-ci processu no finit til 1497.

Etate Modern modificar

Articul principal: Historie modern de Hispania
 
Morte de Churruca en Trafalgar, oleo de Eugenio Álvarez Dumont, Museo del Prado (deposit en li Institute Cabrera Pinto de La Laguna, Tenerife).
 
Imperies hispan e portugues en 1790.

Al fin del Medievie, du del plu grand reyatus peninsulari: li Corona de Aragon e li Reyatu de Castilia, se alliat e conquestat li Reyatu de Granada in 1492 e ti de Navarra in 1512. Lis anc comensat un politica matrimonial con Portugal que culminat in 1580, quande Felipe II ascendet al tron, unificant per ultim vez li peninsul Iberic.

In 1492 on decretat li expulsion del judéos non christian, imitant Felipe IV de Francia e Navarra. Anc Chrstiforo Columbo arrivat con su naves a America, quel provocat li exploration e conquesta del continente american, anc per altri landes quam Portugal, Francia e Anglia. Tonnes de argente e oro esset portat del nov continente, e le monarchia hispan devenit un del max potent statos del munde.

Pos li morte de Isabelle li Catolic, in 1504, su filia Juana, sposat con Felipe I, sucedet le in li tron de Castilia. Totvez, Felipe morit mult yun, e Juana esset declarat lunatic, dunc su filio Carlos I heredat li coronas de Castilia e Aragon e li Sacre Imperie Roman Germanic. In su etá matur li decidet retirar se al vite religios recolient se in li Monceria de Yuste (Caceres) in 1556, quel determinat li dismembratmen del imperie, quel se dividet inter li membres del familie de Habsburg, li hispan Felipe II, su filio; e li austrian, su frate.

Finalmen Felipe II, coronant se rey de Portugal in 1580, ajuntat a su long liste de titules ti de "Rey de tote Hispanias" e reyat sur tot partes del antic Hispani visigot. Li mantenet li ordinal "duesim" per respectar li via castellan (Felipe I de Castilla esset Felipe li Bel). Ergo li pote esser considerat li unesim rey de Hispania, totvez li unesim en ti sensu esset Felipe V.

Li reyatus iberic continuat prosperant, mersí al comercie con li colonias american ma al mem témpore illes sustentat guerres contra Francia, Anglia e li Provincias Unit, culminant con li disastros aventura del Armata Invencibil in 1588.

Quande li ultim rey del dinastie de Habsburgo, Carlos II de Hispania, morit sin descendente, Felipe de Bourbon, nepote del rey de Francia, Louis XIV, li succedet in li tron con li nómine de Felipe V.

In 1707 li Decret de Nov Planta de Felipe V creat li Hispania unificat, quande imposat li leges de Castilla al rest del reyatus.

Li rest del secul XVII esset li secul del Iluminism. Fernand IV e Carlos III, filios e sucesores de Felipe V, fat un politica de renovation que modersinat Hispania, durante un periodo que on conosse quam Despotisme Ilustrat.

Etá Contemporan modificar

Pos li Revolution Francese, Napoleon prendet li poter e invadet Hispania con su truppas in 1808, imposant su fratre Joseph I in li tron. Per consequentie, comensat li Guerra de Índependentie, que durat kinke annus. Li truppas de Napoleon superat in li battallia de Vitoria, in 1813, Fernando VII retornat al tron de Hispania, abolit li constitution de Napoleon, persequet li liberales constitutionalist e inaugurat un sistema de rigide absolutisme.

Li recession economic e li instabilitá politic esset li consequentie logic del guerre e, pos li arrivat al Indias del indignitabil conduida del rey ante Napoleon, Hispania perdit su territorias in America e Asia, con exception de Port Ric, Cuba e Filipines. Anc, per consequentie del nomination de su filia Isabel II quam herede, quel esset possibil pos li derogation del Lege Salic que impedit li succession reyal de fémines, su fratre Carlos Maria Isidoro se revelat contra il, comensant li Unesim Guerre Carliste.

Li revolution de 1868, nominat Li Gloriosi, obligat Isabel II a renunciar al tron. On convocat Cortes Constituent, que se pronunciat in favor del regime monarchic, e per iniciativ del General Prim, on offertat li corona a Amadeo de Saboya, filio del rey de Italia. Su breve reyatu (caus li fatiga causat par li politicos contemporan) apert li via al proclamation del Unesim Republica, de curt duration, totvez mult agitat (in deci-un menses se succedet quar presidentes e terminat con li colpe de stato del General Pavía, qui dissoluet li Parlament.

Li Restauration proclamat com rey Alfonse XII, filio de Isabel II. Hispania experimentat un stabilitá politic debit al sistema de governament creat par Cánovas del Castillo, basat sur li alternation del partitos conservator (Canovas del Castillo) e liberal (Sagasta) in li poter. In 1885 morit Alfonso XII, e su vidua Maria Cristina se íncargat del regentie til li majoritá de etá de su filio Alfonso XIII, nascet pos si mort de su patre. Li rebellion índependentist de Cuba in 1895 inductet li Statos Unit a intervenir in li zona e, pos li explosion del curassat Maine li 15 februar 1898 in li portu de Havana, ti-ci land declarat li guerra a Hispania. Hispania perdit su ultime territorias in America e Asia (Cuba, Filipines, Guam e Port Ric).

Geografie modificar

 
Reliefe de Hispania peninsulari e Baleares.

Situat in Europa occidental e in li nord de Africa, it ocupa li major parte del peninsul Iberic, e, extra it, du archipelagos principal (li Isolas Canarias in li ocean Atlantic, e li Insulas Baleares in li mar Mediterraneo), du cités, Ceuta y Melilia, in li nord de Africa, li insul de Alboran e un serie de insulettes avan li costas peninsulari quam li insules Columbretes. Adplu, it have territorias minor íncontinental quam li insules Chafarinas, li peñón de Vélez de la Gomera e li peñón de Alhucemas, omnis avan li costa african.

In extension territorial it es li quaresim país de Europa, detra Russia, Ukraina e Francia, e li duesim del Union Europan.

Li límites fisic de Hispania es lis sequent: al west, Portugal e li ocean Atlantic; li mar Mediterraneo al ost; li strett de Gibraltar, li ocean Atlantic e mar Mediterraneo al sur; e li Pirineos, con li golfe de Vizcaya in li mar Cantabric al nord.

Organisation territorial modificar

Comunités autonom modificar

 

Hispania consiste ex 17 comunités autonom o regiones.

It have anc du cités autonom:

Governament e politica modificar

Hispania es un State social e democratic, subjecte al state de lege quel ha quam forma politic li monarchia parlamentari. Li soveranitá national es etablisset in li popul hispan de quel emana li autoritá del State.

Li Constitution Hispan de 1978 es basat en li índissolubil unita del Nation hispan, patria commune índivisibil de tot li hispanos, e reconosse e garanti li directe de autonomie del nationalitás e regiones que integra it e li solidaritá inter tot illes.
Constitution Hispan de 1978, articul 2.

Division de autoritás modificar

li chef del Stato es li rey, qui arbitra e modera li functionament regular del institutiones y prende li plu alt representation del State hispan in li relationes international, ultra simbolisar li unita e permanentie del nation. En quelc casu, li no have iniciative propri in su actes politic, car li ne es responsabil de illes e sempre debe esser indossat par li autoritá politic competent.

Cultura modificar

Lingues modificar

 
Lingues de Hispania.

Li lingue oficial e ti max parlat (per 99% del popul) es li hispan. It es li lingue native del 89% del hispanos. It es anc parlat per 500 million persones in li tot munde e it es li max parlat lingue nativ pos li chinesi.

In Hispania anc altri lingues es parlat:

Religion modificar

Li principal religion de Hispania es li catolicisme. Li Eclesia Catolica es lu unic nominat in li Constitution. Li duesim max important religion es li protestantisme, con 1 200 000 membres. Li sequente es li islam, con 800 000 membres, de qui li majoritá es migrantes del nord de Africa. Anc li Testimones de Johovah, con 100 000 membres, li mormones, con 20 000 membres e li judéos con 15 000 membres in comunités importante.

Sport modificar

Li max populari sport in Hispania es football.

Interlingue modificar

In Hispania existet un Hispan Occidental-Association e un revúe exclusivmen in Occidental nominat Catalonia in lucta esset publicat[3].

Quelc occidentalistes hispan important es:

  • Carles Varela (1902-1973) membre del Interimari academie de Occidental in Svissia durant li duesim guerre mundal (adjuntet quam 10-im membre in januar 1944[4]) e president del Hispan Occidental Association.
  • Alberto Cabreiros Curieses, secretario del Hispan Occidental Association[5].
  • Vicente Costalago, occidentaliste, autor de pluri libres e dictionariums in occidental.

References modificar

  1. Numeró 25 (4) COSMOGLOTTA, Serie B August 1939
  2. Cosmoglotta B 053 (dec 1943)
  3. Cosmoglotta A 121
  4. Cgl. 1944 p.45
  5. Cosmoglotta A 87 (mar-apr 1933)