Galicia es un region situat in Europa. It es situat in li nord-west de Hispania.

Galicia
Galicia: insigne
Galicia: insigne

Land: Hispania
Population: 2,695,645


Administration

Major: Alfonso Rueda
Consilium: Parliament of Galicia

Nivell geografic superior: Hispania


Cités gemelli

Cités gemelli : Wakayama Prefecture


Carte

Galicia: situs
Galicia: situs

Li cité capital del autonom region de Galicia es Santiago de Compostela. Li oficial lingues de Galicia es hispan e galician.

Li autonom region Galicia have 2.748.695 (2014) habitantes e un area de 29.574,4 quadrat-kilometres.

Historie

modificar

Li area nu nominat Galicia esset prim habitat per homes durant li periode Paleolitic Medial, e prende su nómine del Gallaeci, li popules celtic vivent nord del Fluvie Duero durant li ultim millennie a.C. Galicia esset incorporat in li Imperie Roman al fine del Guerres Cantabrian in 19 a.C., e esset fat un provincia roman in li 3-im secul p.C. In 410, li suebos (un popul germanic) etablisset un reyatu con su capital in Braga; ti reyatu esset incorporat in quel del visigotes in 585. In 711, li califatu islamic umaya invadet li Peninsul Iberic conquistant li regnu visigotic de Hispania in 718, ma rapidmen Galicia esset incorporat in li reyatu cristian de Asturias in 740. Durant li Medievie, li reyatu de Galicia esset ocasionalmen regnat per su propri reges, ma li max parte del témpor it esset liat al reyatu de Leon e plu tard a quel de Castilia, durante que conservant su propri legal e consuetial practicas e culture. Desde li 13-im secul, li reyes de Castilia, quam reges de Galicia, nominat un Adiantado-mór, de qui li aributiones passat al guvernator e Capitán General del Reyatu de Galicia desde li ultim annus del 15-im secul. Li guvernator anc presidet li Real Audiencia do Reino de Galicia, un tribunal reyal e corpo de guverno. Desde li 16-im secul, li representation e voce del reyatu esset tenet per un assemblé de deputatos e representantes de li cités del reyatu, li Cortes o Junta del Reyatu de Galicia. Ti institution esset terminat in 1833 quande li reyatu esset dividet in quar provincias administrativ sin legal liges mutual. Durant li 19-im e 20-im secules, li demanda por self-guvernament e por li recognition del culture de Galicia crescet. Ti resulta in li Statut de Autonomie de 1936, rapidmen frustrat per li insurection national de Franco e subsequent dictatura. Post li restauration del democratie, li legislature passat li Statut de Autonomie de 1981, aprobat in referendum e actualmen in vigor, proporcionante self-guvernament a Galicia.

Geografie

modificar
 
Image satelital de Galicia.

Li interiore de Galicia es caracterisat per un paisage colinari; montanial catenes ascende til 2.000 m (6.600 ft) in li ost e sud. Li zonas costal es principalmen un alternant serie de rias e plages. Li clima de Galicia es usualmen temperaturos e pluviosi, con estivens notabilmen plu sicc; it es usualmen classificat quam oceanic. Su conditiones topografic e climatic ha fat li allevament de besties e li agricultura li principal fonte de richesse de Galicia durante li max parte de su historie, permissent un relativmen alt densitá de population. Excepte li constructión de naves e li transformation de alimentes, Galicia es basat sur un economia de cultivation e piscation til pos li medie del 20im secul, quande it comensat a industrialisar.

In 2018, li product intern brut nominal esset €62,900 milliardes, con un PIB nominal per capita de €23,300. Galicia es caracterisat, diferent de altri regiones hispan, per li absentie de un metropole dominant li territoria. Efectivmen, li ret urban es format per 7 cités principal: li quar capitales provincial A Coruña, Pontevedra, Ourense e Lugo, li capital politic Santiago de Compostela, e li cités industrial Vigo e Ferrol. Li population es in grand parte concentrat in du zones principal: de Ferrol til A Coruña sur li costa nord, e in li region Rías Baixas in li sud-west, includent li cités de Vigo, Pontevedra, e li interiore cité de Santiago de Compostela. Il ha minor populationes circum li cités interiore de Lugo e Ourense.

Li capital politic es Santiago de Compostela, in li provincia de A Coruña. Vigo, in li provincia de Pontevedra, es li max grand municipalité e A Coruña li max populat cité in Galicia. Du lingues es oficial e mult usat hodie in Galicia: li lingue nativ galician; e hispan, usualmen nominat castellano. Dum li max parte de li galicianes es bilingue, un sondage de 2013 reportat que 51% del population galician parlat galician li max sovente in li die-a-die, durant que 48% usat hispan li max sovente.

Governo e politica

modificar

Li poderes del comunité

modificar
 
Interiore del Parlamente de Galicia.

Li Statute de Autonomie de Galicia establi que li autoritás del comunité es exercit per li via del Parlamente, del Xunta e del Presidencie:

  • Li Parlamente de Galicia es li max alt representant de Galicia, e sur it cade li potestá legislativ. It es integrat per 75 deputates electet per suffragie universal per li via del representation proportional por un periode de quater annus. Li possibilitá del vot del galicianes resident in exteriore es garantisat per lege.
  • Li Xunta de Galicia es li organ colegial sur quel cade li potestá executiv e administrativ del governo. It es integrat per li presidente, li vice-presidente e deci consilieros (conselleiros). Li comunité exerce su functiones administrativ per li via del Xunta e su entes e organes dependet. Li Junta coordina anc li actividades del Deputationes Provincial.
  • Li presidente del Junta dirige e coordina li actiones del Junta e possede li representation del comunité autonóm e li ordinari de Hispania in Galicia. Il es membre del Parlamente, electet per li deputates e nominat per li rey de Hispania.

Religion

modificar
 
Catedral de Santiago de Compostela, sede del Archepíscop de Santiago de Compostela, e triesim max important centre de pilgrimage in li cristianisme.

Cristianisme es li max practicat religion in Galicia. It esset introductet in li antiquité tardiv e esset practicat junt con li nativ religion celtic durant pluri secules, quel, incidentmen, esset re-etablisset quam un oficialmen recognosset religion in 2015. Tamen, hodie circa 77,7% del galicianes identifica se quam catolic. Li majorité del cristianos apartene al catolicisme, tam quam solmen 32,1% del population descri se quam activ membres.

Li Eclesie Catolic in Galicia ha su primacial sede in Santiago de Compostela desde li 12-im secul. In fact, desde li medievie, li Eclesie Catolic galician es organisat in quin dioceses: li sede metropolitana de Santiago de Compostela, e quar dioceses sufragan: Lugo, Ourense, Mondoñedo-Ferrol e Tui-Vigo. Dum li 15-im secul li limites diocesan havet coincidentie con tis del provincies civil, ti corespondentie ne plu existe hodie. Li quin dioceses de Galicia es subdividet in un total de 163 districtes e 3.792 parroquies. In un minorité de casus, li sacerdot parochial es representat de un administrator.

Li patron-sante de Galicia es Sant Jacobo li Major (Santiago en galician e hispan). Secun li tradition catolic, su córpor esset decovrit in 814 proxim a Compostela. Pos ti date, li reliquies de Sant Jacobo atradet un extraordinari númere de peregrinos. Desde li 9-im secul, ti reliquies es conservat in li centre del eclesie – li hodial catedrale – dedicat a le. Hay mult altri santes galician e associat; inter li max conosset es: Sant Ansurius, Sante Rudesind, Sant Mariña de Augas Santas, Sant Senorina, Trahamunda e Froilan.

Provincias de Galicia