Un metalle (ex grec μέταλλον métallon) es un materiale que, quande frescmen preparat, polit, o fractet, monstra un lustrosi aspecte, e conducte electricita e calore relativmen bon. Metalles es tipicmen malleabil (ili posse esser martellat ad-in tenui lámines) o ductil (posse esser tirat ad-in files). Un metalle mey esser un element chimic quam ferre; un alliage quam stal; or un composite moleculari quam polimeric sulfur nitrid.

Ferre, monstra ci quam fragmentes e un 1 cm3 cub, es un exemple de un element chimical que es un metalle.

In fisica, un metalle generalmen es egardat esser un substantie capabil de conducter electricitá a un temperatura de absolut zero.[1] Multi elementes e composites que ne normalmen es classificat quam metalles deveni metallic a alt pression. Por example, inmetallic iod gradualmen deveni un metalle a un pression inter 40 e 170 mill vezes atmosferic pression. Egalmen, alcun metallic materiales posse devenir inmetallic. Sodium, por exemple, deveni inmetallic a un pression de presc du million vezes atmosferic pression.

In chimie, du elementes que qualifica (in fisica) quam metalles—arsen e antimonie—es comunmen recognisat vice quam metalloides pro lor chimie (chefmen inmetallic por arsen e inter metallic e inmetallic por antimonie). Circa 95 del 118 elementes in li tabelle periodic es metalles. Li numere es inexact pro que li limites inter metalles, inmetalles, e metalloides varia pocmen pro un lack de universalmen acceptat definitiones ti categories.

In astrofisica li termine "metalle" es usat plu largi de referer a omni elementes chimic in un stelle plu pesant quam helium. In ti signification, li prim quar "metalles" acumular in stellic cordies per nucleosinthese es carbon, nitrogen, oxygen, e neon, li tot de qual ne es metalles in chimie.

Metalles, quam elementes chimic, include 25% del cruste de Terra e es usat in multi aspectes de modern aferes homan. Li fortie e resilientie de alcun metalles ha ductet a lor usu frequent in, por exemple, li construction de alt edificies e pontes, plus tre multi vehicules, multi domestic aparates, utensiles, tubes, e ferrovias. Preciosi metalles esset historicmen usat por monete, ma in li modern era, monetal metalles ha extendet a almen 23 del elementes chimic.[2]

Vide anc modificar

Referenties modificar

  1. Yonezawa, F. (2017). Physics of Metal-Nonmetal Transitions. Amsterdam: IOS Press, 257. ISBN 978-1-61499-786-3. 
  2. World's coinage uses 24 chemical elements. In: World Coinage News. 19, Nr. 4, 5, 1992, S. 24–25, 18–19