Carbon (del latin carbo) es un chimic element con li simbol C e atomic númere 6. It es inmetallic e tetravalent — con quar electrones obtenibil a formar covalent chimic ligantes. It es in gruppe 14 del tabelle periodic.[1] Carbon constitue solmen circa 0,025 percent del cruste de Terra.[2] Tri isotopes de carbon ocurre naturalmen, 12C e 13C essente stabil, ma 14C es un radionuclid, desintegrante con un demivive de circa 5.730 annus.[3] Carbon es un del poc elementes sapet desde antiquitá.[4]

Bastones de ligni-carbon
Crud cristalle de diamant

Carbon es li 15im max mult abundant element in li cruste de Terra, e li quaresim max mult abundant element in li universe per masse sequent hidrogen, helium, e oxigen. Li abundantie de carbon, su unic diversitá de organic composites, e su inusual abilita de formar polymeres al temperaturas comunmen ocurre sur Terra permisse ti element de servir quam un comun element de omni sapet vive. It es li secund max abundant element in li human córpor per masse (circa 18,5%) sequent oxigen.[5]

Li atomes de carbon posse ligar junt in multi manieres, resultante in varie allotropes de carbon. Sapet allotropes include grafite, diamant, amorf carbon, e fullerenes. Li fisic proprietás de carbon varia largemen con li allotropic forme. Por exemple, grafite es opac e nigri, ma un diamant es tre transparent. Grafite es sat moll de formar un strie sur papere, durante que diamant es li max dur naturalmen ocurrent materiale. Grafite es un bon electric conductor, ma diamant have un bass electric conductivitá. A normal conditiones, diamant, carbonic nanotubes, e grafene have li max alt termal conductivitás de omni sapet materiales. Omni allotropes de carbon es solides a normal conditiones, e grafite es li max termodinamicament stabil forme at standard temperatura e pression. Ili es chimicmen resistant e besona alt temperatura de reacter mem con oxigen.

Li plu grand fontes de inorganic carbon es calc-petres, dolomites, e carbon dioxid, ma grand quantitás ocurre in deposites de carbon (petre), torf, petroleo, e methane clathrates. Carbon forma un tre grand numere de composites, plu quam omni altri element, con presc deci million composites descrit a nu,[6] e ancor ti numere es solmen un fraction del numere de teoreticmen possibil composites a standard conditiones.

Vide anc modificar

Referenties modificar

  1. "carbon Facts, Uses, & Properties (in en)."
  2. "carbon."
  3. "Carbon – Naturally occurring isotopes." WebElements Periodic Table.
  4. "History of Carbon."
  5. Reece, Jane B. (31 October 2013). Campbell Biology, 10, Pearson. ISBN 9780321775658. 
  6. Chemistry Operations (December 15, 2003). "Carbon." Los Alamos National Laboratory.