8-im millennie AC - 7-im millennie AC - 6-im millennie AC

Un del max ancian mascas in li munde, datat c. 7000 AC.

Li 7-im millennie AC extende se inter li annus 7000 AC til 6001 AC (ante 9 mill til 8 mill annus). It es ínpossibil a datar evinementes con precision in ti-ci millennie, e omni dates mentionat ci es estimationes precipue basat sur geologic e antropologic analise, o sur datation radiometric. Vers li fine de ti-ci millennie, li insules de Grand Britannia e Irland esset separat de continental Europa per li leva del aquas oceanic.

Comunités modificar

Population modificar

Li cultura e tecnologie del neolitic etablisset se in li Proxim Ost ye 7000 AC, e hay plu e plu evidentie tra li millennie pri su dissemation o introduction a Europa e li Lontan Ost. Támen, in li pluparte del munde, anc in nordic e westic Europa, li popules vivet ancor in disperset paleolitic comunités de chassatores e recoltatores. On crede que li population mundal esset stabil e lentmen crescent. On estima que fórsan 10 million persones vivet tra li munde vers li fine de ti-ci millennie, poy 40 million in 5000 AC e 100 million in 1600 AC, in summa un medial crescentie de 0.027% per annu desde li comense del Neolitic til li Medial Bronzin Era.

Europa modificar

Li cultura e tecnologies del neolitic atinget Turkia e Grecia c. 7000 AC, anc Creta. Ti innovationes, con li introduction de farmeríe includet, intrat del Medial Ost tra Turkia e Egiptia. Hay evidentie de domesticat agnes e capres, cvines e boves junt con granes de cultivat frument por pan. On crede que li domestication di svines in ostic Europa comensat c. 6800 AC. Tal svines vell har esset descendentes de savagi europan apros e probabilmen esset introductet per farmeros qui migrat ex li Medial Ost. Hay evidentie c. 6200 AC de farmeros del Medial Ost qui atinget li Danube e inmigrat til Rumania e Serbia. Farmeríe expandet se gradualmen vers li west e li nord tra li quar millennies a sequer, e finalmen atinget Grand Britannia e Scandinavia c. 3000 AC por completar li transition de Europa del Mesolitic al Neolitic.

Proxim Ost modificar

 
Fortificat mures in Tell es-Sultan, quel in ti-ci millennie hat devenit un inhabitation de circa 3,000 persones.

Li Ubaid periode (c. 6500 - 3800 AC) comensat in Mesopotamia, nominat secun li loc Tell al'Ubaid in quel evenit li unesim significant excavation.

Vers li fine de ti-ci millennie, Tell es-Sultan (Jericho) hat devenit un grand inhabitation agricultural con circa ott til deci acres inter su mures. Archeolog Kathleen Kenyon calculat un population in it de circa 3,000 persones. Ta on efectuat li construction con implementes de petre ex quel on modellat briques ex argil. Li majori recolte ta esset li frument.

Changes geologic e climatic modificar

Li Nordgrippian modificar

 
Li eveniment quel evenit ante 8200 annus es nominat ci li "8.2 cold event", pos quel temperaturas cadet por circa 400 annus.

Secun li scale de témpores geologic, li Northgrippian remplazzat li Greenlandian c. 6236 AC (quel continuat til c. 2250 AC). Li punctu de comensa del Northgrippian es li tal-nominat eveniment del 8.2 kiloannu, un abrupt change del clima quel durat por circa 4 centennies in quel li global temperaturas cadet. Li cause esset fórsan un influte de fondet glacial aqua ad-in li Nord-Atlantic Ocean.

Creation de Grand Britannia e Irland modificar

On crede que ti influte servit quam factor in li creation de Grand Britannia e Irland quam insules separat del continente europan. Pos li Recent Era Glacial (quel finit se c. 9700 AC), li nivelles oceanic levat se e plu e plu inundat Doggerland, un ponte terren quel hat ligat Grand Britannia a Dania e Nederland. Ti processe comensat li formation del Nord Mare e li Strette Anglés. Plu west, un altri bass terren esset inundat e format li Mare Irlandés e creat Irland. Alquande in li duesim demí del 7-im millennie, li Glissadas de Storegga evenit avan Norvegia quel creat un massiv tsunami quel completmen aplastat Doggerland e su comunité mesolitic de circa 5,000 chassatores-recoltatores. Circa 6100 AC, Grand Britannia hat devenit un insul.

Astronomie modificar

Jupiter ocultat Saturn in 6857 AC, un rarissim eveniment. Li sequent ocultation va evenir erst in 7541 (10 februar).