Salute, Jonathan!

cursu de Interlingue

Salute, Jonathan! es li nómine de un cursu de aprension de Occidental-Interlingue creat de Dave MacLeod. It usa li metode natural (anc nominat li metode direct), un metode usat in mult altri libres tales quam Lingua Latina per se Illustrata (latin), English by the Nature Method (anglés), Le Français Par La Méthode Nature (francés), L'italiano Secondo Il Metodo Natura (italian), e altris.

Li metode modificar

Li metode direct usa solmen li lingue a aprender, dante al studiante un experientie de tot inmersion desde li comensa. Por esser facil a comprender, it comensa con li max simplic possibil frases, usa mult repetition, e introducte nov conceptes solmen poc a poc. Por to on besona un historie quel es é long é interessant, por que li studiante ne mey fatigar se e renunciar li afere. In li casu de Salute, Jonathan!, li libre es in fact un tot traduction del libre Dracula de Bram Stoker. Li titul del libre es un joca: nam mult libres de aprension por lingues introducte histories banal (un person aprende un lingue e visita li land in quel it es parlat), it imita to con un introduction que "it acte se pri un yun angleso qui visita un amico in un altri land in Europa". In fact to es ver: li libre Dracula comensa con li viage de Jonathan Harker, un yun advocate qui viagea a Rumania por auxiliar un cert Comto Dracula a comprar un dom in Europa. Desde Capitul 4 it deveni plu e plu clar que li contenete del libre ne va esser ti de un normal libre de aprension.

Compendie modificar

Li libre possede 100 capitules. On posse vider li crescent nivelle grammatical con quelc exemplares:

  • Capitul 1: Un mann sta in un cité. Li mann scri un jurnale. Li mann vide un cité. Esque li mann sta in un cité? Yes, il sta in un cité.
  • Capitul 5: Jonathan pensa: “Strangi! Yo parlat con li hotelero in german. Il deve parlar german, ma il di que il ne parla it! Yo deve questionar le plu, ma yo ne have témpor. Yo deve departer.”
  • Capitul 10: Pos har manjat, Jonathan vole trovar un person qui netta li table. Ma...null persones! Jonathan es sol in li castelle.
  • Capitul 15: Il vole besar la, e ne vole besar la, e il ne save quo far. Esque il conosse la? Esque il ha, un vez dormiente, videt la?
  • Capitul 20: Pos tri dies it es li 28 junio. Deman es li die del ultim lettre de Jonathan (il scrit 29 junio sur li ultim lettre). De su chambre, Jonathan vide li Comto exear li fenestre in li vestimentes de Jonathan.
  • Capitul 25: Il dit: “Tu save, un tombe deve haver un córpor. Ne ver? Ma in ti loc, mult tombes ne have un córpor!
  • Capitul 30: Ancor mal fortun. Li mannes esset tro fatigat por observar du a du. Yo levat me e videt presc nequi sur li nave. Yo vocat, e omnes venit.
  • Capitul 35: Il essent parlant, ma a qui yo ne save. Yo ne volet plu excitar le. Ma yo videt que il videt nullcos e solmen parlat.
  • Capitul 40: Ancor un vez un change. Yo hat visitat Seniora Westenra, qui standat plu bon, e quande yo retornat yo audit le criant denov. Yo audit it quande yo stat in mi chambre vidente un bellissim cade del sole sur London, e it esset un choc pensar pri quam bell li coses es ci durant que in ti-ta loc trova se coses tam horribil.
  • Capitul 45: Ma hay mult bonitá in ti-ci tam comun flores. Vi, yo plazza les in li chambre e yo fa un guirlande por te a metter.
  • Capitul 50: Pos har leet li memorandum scrit de Lucy yo videt li professor e questionat: "In nómine de Deo, quo it significa? Esque ella es foll, o esque it es un horribil dangere?" Yo vermen ne savet quo dir.
  • Capitul 75: Yo pensat que yo esset dormient, e atendent li retorna de Jonathan. Yo esset anxiosi pri le, e íncapabil acter; mi pedes, e manu, e cerebre esset tam pesant que nullcos procedet al normal rapiditá. Talmen yo dormit anxiosimen e pensat.
  • Capitul 100: Li ductor curret avan, fante un geste vers li sole – nu proxim al cúlmines del colines – e poy vers li castelle, quel yo ne comprendet. In response li quar mannes de nor látere saltat in bass ex li cavalles e curret vers li vagon.

Ligament modificar