Fuengirola es un municipie situat in li provincia de Málaga, in li comunité autonom de Andalusia, Hispania. It have un population de 85,598 habitantes.

Fuengirola
Land Hispania
Comunité autonom Andalusia
Provincia Málaga
Area 10,36 km²
Habitantes 82 837
Densitá 7232,53

Toponimie modificar

Li orígine del toponim Fuengirola sembla esser espaniol, nam su etimologie no have relation con li toponimes anterior del loc, ma con li existentie de fontes e li terme girona, nave genovese de frequentie presentie in li area. Pos li conquesta christian in 1485 li municipie comensa esser nominat Font-jirola, que vell derivar in Fuengirola posteriorimen. Durante li epoca muslim Fuengirola esset conosset quam Sohail o Suhayl, adaptation phonetic influentiat par un nómine de persona e de stelle in arabic a partir de Suel, nómine roman anterior que deriva del toponim grec Syalis.

Location e geografie modificar

It es situat a 33 kilometres del sudwest del cité de Málaga. It limita con li municipies de Benalmádena e Mijas al nord. Al west e al sud anc limita con Mijas. Al est it es balnear par li Mare Mediterraneo.

Li costa de Fuengirola es basse, con un altore de 0 e 5 metres sur li nivelle del mare, exceptu li barrios de Los Pacos, Torreblanca e Yeseras, e Carvajal, situat al nord, in un zona de colines. Al sud-west li limite con li municipie de Mijas lu constitui li fluvie Fuengirola. It es un municipie principalmen urban. Li parte old del cité es situat circum li plazza del Constitution. Al nord on trova li old quartere de piscatores de Los Boliches, e circum it, quarteres plu modern: Miramar, San Cayetano, El Boquetillo, Pueblo López, Los Núcleos e li ante citat Los Pacos, Torreblanca, Yeseras e Carvajal. Al west on trova li quartere de Las Lagunas, ya in li municipie de Mijas, ma quel es parte del Fuengirola.

 
Li Plazza del Constitution.

Historie modificar

 
Venus de Fuengirola, sculptura roman del secul II.

Antiquitá modificar

Fuengirola esset fundat par li fenicianes, etsi on crede que anteriormen esset un colonia bastule. En li textus de Hecateus, in li 500 a.K., Syalis es mentionat, quel fa pensar que possibilmen vell poter esser un del colonias punic del costa de Málaga. Ti-ci mem nómine appari in textus de Mela, Ptolomeus o Plinius, que situa it inter Malaca e Salduba quam un village in li sud de Hispania sub dominion roman.

Durante li presentie roman Syalis passa a esser nominat Suel. In li municipie, que arrivat a esser un cité federat, li romanes lassat restes quam balnerías e li villa del Finca del Secretario o li saleríes de pisce que se trova en li declives del monte del castelle. In li municipie on trovat restes archeologic important, quam un statu del deessa Venus e un ara funerari de qui li importantie se trova in su inscription, que contene li denonym Suelitana.

Medievie modificar

Ocupat li zona par li vandales a partir del secul V e posteriormen par li byzantines, li municipie restas abandonar par causas ínconosset. Quelc hipoteses es li destruction par un mar-tremore o li retirada obligat del population al montes par li apparition del pirateríe o caus li visigotos.

 
Castelle de Sohail.

Poy, li arabes que venit del nord de Africa conquestat li zona. Li municipie esset renominat Sohail (o Suhayl), quam li castelle que dominat li population. It esset nominat talmen nam, secunde li legende, li stelle de Sohail (li Canopus roman, quel brilla plu in li hemisfere sud e guida al nomades del dessert) solmen posset esser videt desde ti-ci castelle. In ille témpore Sohail havet un territoria extent, fertil e on villages peti. In li municipie nascet scritores e poetes illustri, quam As-Suheli, ma it vell esser brulat e li population eat al montes de Mijas.

Li 7 de august 1485 li castelle de Sohail esset conquestat par li christianos, guidat par li conte de Trivento, Galcerán de Requesens; e li truppes de terre esset guidat par li marques de Cádiz, Rodrigo Ponce de León. Pos li conquesta it havet un essayo de repopular li loc con 30 persones, ma li menacia de invasiones del nord de Africa e altri factores quam li manca de terres proxim per comprar, explica li fracasse del repopulation e in 1511 appare li zona quam ínpopulat, essent reduit a un forteresse defensive e vigilantie costal.

Etá Modern modificar

 
Battallia de Fuengirola, oleo de Jan Suchodolski.

Fuengirola vell depender del municipie de Mijas e poc a poc vell ear apparient un nucleo de population in li costa al diminuer li menacia del invasiones. Li nov population ya no vell colonisar li mem loc que li fenicianes, romanes o arabes, ma al altri latere del fluvie, u a comense del secul XVIII apparit un venta proxim al plage. Apud li venta comensat constructer quelc cabanes, formant se talmen un litt village.

Etá Contemporanée modificar

Durante li Guerre de Índependentie Hispanesi, li castelle Sohial esset in manus del franceses, quam consequentie del occupation francesi de Hispania, essent li sceneríe del battallia de Fuengirola inter li armé hispan-britanic contra li garnison polonesi al servis de Francia.

In 1822 quelc vicinos solicitat al Deputation Provincial de Málaga li creation de un dom municipal in li municipie, basant su separation de Mijas in li possession de mil habitantes, un prosper economie basat in li pisca e li portu, e li damages que illi experimentat respecte al habitantes de Mijas. Li dom municipal de Mijas inviat un raporte dient que li population esset de 409 persones e quel minimisat li pisca. Li Deputation concordat con li dom municipal de Mijas e Fuengirola devet attender til 1841 per haver su propri dom municipal. Li municipie se considerat perjudicat par li territoria reduit quel it recivet e penat extender it in different momentes durant li secules XIX e XX.

Li ferrovia arrivat in 1916 e li coche en li decade de 1920. Desde li decade de 1930 on comensa constructer hoteles en li unesim linea de plage. It es li comenses del avalanche de turistes que desde li decade de 1960 no ha parat de arrivar a Fuengirola, transformant per complet li municipie.

Economie modificar

 
Portu sportive de Fuengirola.

Situat en li Costa del Sol, li principal activitás economic es relatat con li turisme. Quam altri municipies proxim, li developpation de Fuengirola se ha caracterisat par un proceso de occupation massiv de su territorie que ha finit con presc tot li suol disponibil, creant un economie tergtiarisat, centrat in li turisme e li ocie e con un grand dependentie del imobilie.

Li clima permete que it mey reciver turistes tot li annu, etsi li periode de estate es quande li population es multiplicat par li quantitá de turistes.

Li agricultura e li industrie es mult litt. It have 30 ha de cultivation, con avocados, plantas ornamental e oliveríes, e it have 25 boves e un número plu litt de altri bestes.

Li pisca del portu de Fuengirola havet in li comense del scul XXI, 5 barcos de cerco e quelc barcos de arrastres. Li productivitá del portu es conservat par li activitás recreative.

Bibliografie modificar

  • Fresnadillo Gracía R. (1998) La Fortaleza De Fuengirola: Aproximación Histórica, Ed. Universidad de Cádiz. ISBN 84-7786-512-4.
  • Martín Ruiz, Juan Antonio (2000) Breve historia de Fuengirola, Ed. Sarriá. ISBN 84-9512-927-2.

Ligament extern modificar

Municipies del provincia de Málaga

AlamedaAlcaucínAlfarnateAlfarnatejoAlgarroboAlgatocínAlhaurín de la TorreAlhaurín el GrandeAlmácharAlmargenAlmogíaÁloraAlozainaAlpandeireAntequeraÁrchezArchidonaArdalesArenasArriateAtajateBenadalidBenahavísBenalauríaBenalmádenaBenamargosaBenamocarraBenaojánBenarrabáCampillosCanillas de AceitunoCanillas de AlbaidaCañete la RealCarratracaCartajimaCártamaCasabermejaCasarabonelaCasaresCoínColmenarComaresCómpetaCortes de la FronteraCuevas BajasCuevas de San MarcosCuevas del BecerroCútarEl BorgeEl BurgoEsteponaFarajánFrigilianaFuengirolaFuente de PiedraGaucínGenalguacilGuaroHumilladeroIgualejaIstánIznateJimera de LíbarJubriqueJúzcarMacharaviayaMálagaManilvaMarbellaMijasMoclinejoMollinaMondaMontejaqueNerjaOjénParautaPerianaPizarraPujerraRincón de la VictoriaRiogordoRondaSalaresSayalongaSedellaSierra de YeguasTebaToloxTorremolinosTorroxTotalánValle de AbdalajísVélez-MálagaVillanueva de AlgaidasVillanueva de la ConcepciónVillanueva de TapiaVillanueva del RosarioVillanueva del TrabucoViñuelaYunquera