Cante de Mi Cid
Cantar de mio Cid
Autor: Anonim
Land: Hispania
Annu:
Lingue: Hispan

Li Cante de Mi Cid (hispan: Cantar de mio Cid) es un anonim epopé quel raconta pri li heroic actes inspirat per li ultim annus del vive del castellan cavalliero Rodrigo Díaz de Vivar el Campeador. Li tradit version esset composit in li annu 1200[1][2].

Li linguiste hispan Ramón Menéndez Pidal includet li libre in li tradition popular nominat mester de juglaría, quel refere al tradition medieval secun li qual li poesies popular passat de generation a generation, changeant in li processu.

Trama modificar

Li Cid maritat li cusina del rey Alfonso VI, Doña Ximena, ma il deve abandonar su land (Castilia) pro causas divers: tra li narration, il fa que li rey jurar in Sant Gadea que il ne mandat li fratricide de su propri fratre.

Li historie comensa con li exilia de Li Cid, de qui su ínamicos acusat de furter moneta al rey, Alfonso VI de Castilia e Leon. Pro reganiar su honor, il participa in battallias contra li armatas musulman e conquesta Valencia. Pro ti-ci actes heroic il regania li fide del rey e su honor es restaurat. Li rey mem marita li filias de Li Cid con li principes de Carrion. Totzvez, quande li principes es embarassat del homes de Li Cid pro su poltroneríe, ili decide venjar se. Ili bate su nove maritas e lassa les per morir. Quande Li Cid descovri it, il exige justicie al rey. Li principes es fortiat a dar li dote a Li Cid e es victet in un duelle, perdient su honor. Li filias de Li Cid marita li principes de Navarra e Aragon. Con ti-ci maritages, Li cid comensa li unitá de Hispania.

Analise modificar

Ínsimil a altri epopés medieval europane, li ovre es realiste. It ne have magia e mem li aparition del archangel Gabriel (verses 404-410) eveni in un somnie. Totvez, it departe del historie real: su filias ne esset nominat Elvira e Sol, e ellas ne devenit reyessas.

It es compostet de plu de 3 700 verses de 14 a 16 síllabes, chascun dividet in du hemistiches per un caesura. Li rima es assonante.

Desde 1913, e secun li labor de Ramón Menéndez Pidal, li ovre completa es dividet in tre partes.

Referenties modificar

  1. Secun Alberto Montaner Frutos (ed. lit.) Cantar de mio Cid, Galaxia Gutenberg; Real Academia Española, 2011, pág. 289 (Biblioteca Clásica de la Real Academia Española, 1). ISBN 978-84-8109-908-9
    [...] un gruppe de aspectes inherente al "Cante" in omni nivelles [...] ducte a datar le con litt dúbites in li proximitá de 1200.
  2. In li volume dedicat al literatura medieval (publicat in li annu 2012), del Historia de la literatura española ductet de José Carlos Mainer, it es referet pri li datation del "Cante de Mi Cid" que hodie "li grand majoritá de eruditos es inclinat a etablisser li creation del poema, in li forma hodie conosset, in li ultim annus del 12-im secul o comense del sequent.", vider Juan Manuel Cacho Blecua y María Jesús Lacarra Ducay, Historia de la literatura española, I. Entre oralidad y escritura: la Edad Media, José Carlos Mainer (dir.), [s. l.], Crítica, 2012, pág. 333. ISBN 978-84-9892-367-4

Bibliografie modificar

  • Deyermond, Alan, El «Cantar de mio Cid» y la épica medieval española, Barcino, Sirmio, 1987. ISBN 84-7769-004-9
  • Deyermond, Alan, Historia de la literatura española. I: La Edad Media, Barcino, Ariel, 1994. ISBN 84-344-8305-X
  • Diccionario de literatura española e hispanoamericana, (dir. Ricardus Gullón), Matritum, Alianza, 1993. ISBN 84-206-5292-X
  • Lacarra, María Eugenia, El «Poema del Mio Cid». Realidad histórica e ideología. Matritum, Porrúa Turanzas, 1980.
  • Menéndez Pidal, Raimundus, En torno al «Poema del Cid». Barcino, EDHASA, 1963.
  • Montaner Frutos, Albertus, El Cid en Aragón, Caesaraugusta, CAI-Edelvives, 1998. ISBN 84-88305-75-3.
  • Smith, Colin, La creación del «Poema del Mio Cid». Barcino, Crítica, 1985