Li Via Galactic es li galaxe que include li solari sistema; su nómine descri su aspecte fro Terra: un nebulosi bande de luce videt in li noctal ciel format de stelles que ne posse esser distintet individualmen per li ocul nud. Li paroles Via Galactic es derivat del grec γαλακτικὸς κύκλος (galaktikòs kýklos). Sur Terra, li Via Galactic apari quam un bande pro que su discoid structura es videt internmen. Galileo Galilei prim resoluet li luminosi bande ad-in individual stelles per su telescop in 1610. Til li tost 1920s, max astronomes pensat que li Via Galactic contenet omni stelles in nor universe.[1] Pos li 1920 Grand Debatte inter li astronomes Harlow Shapley e Heber Doust Curtis, observationes per Edwin Hubble demonstrat que li Via Galactic es solmen un de multi galaxes.

Un vista del Via Galactic al constellation de Sagittario (includent li galaxic centre)

Li Via Galactic es un galaxe spiral barrat con un D25 isofotal diametre estimat a 26,1 kiloparsecs, ma solmen circa 1000 lumine-annus spess che li brasses spiral (plu spess in li central bosse).Recent simulationes suggeste que un area de materie obscur, anc contener alcun visibil stelles, forsan extende til un diametre de presc 2 million lumine-annus (613 kpc). Li Via Galactic have pluri satelitic galaxes e es parte del Local Gruppe de galaxes, que forma parte del Virgo Supergruppe, que es se un parte del Laniakea Supergruppe.[2][3]

Nor galaxe es estimat de contener de 100 a 400 milliard stelles[4][5] e adminim ti quantitá de planetes.[6]

Li solari sistema es locat che un distantie de circa 27.000 lumine-annus (8.3 kpc) del galaxic centre, sur li intern márgine del Brasse de Orion, un del spiralmen format concentrationes de gas e polve. Li stelles in li max interiori 10.000 lumine-annus forma un bosse e un o plu barres que radiate ex le bosse. Li centre del nor galaxe es un intens fonte de radio-undes nominat Sagittario A*, un supermassiv nigri fore de 4,1 million solari masses.[7][8]

Stelles e gases che un largi range de distanties del galaxic centre orbita a circa 220 kilometres per seconde. Li constant rapiditá rotational apari de contradicter li leges de Keplerian dinamica e indica que max mult (circa 90%) del masse del Via Galactic es materie obscur. Li rotational periode es circa 212 million annus che li rádius del Sole. Li Via Galactic move al rapiditá de circa 600 km per seconde con egard a extragalaxic sistemas de referentie. Li max ancian stelles in li Via Galactic es prescmen tam ancian quam li universe se.

Vide anc modificar

Referenties modificar

  1. Avise:Cite news
  2. "Laniakea: Our home supercluster." YouTube.
  3. The Laniakea supercluster of galaxies. In: Nature. 513, Nr. 7516, September 4, 2014, S. 71–73
  4. "Milky Way." BBC.
  5. "How Many Stars in the Milky Way?." NASA Blueshift.
  6. Avise:Cite news
  7. Avise:Cite news
  8. Heyood, I.: The 1.28 GHz MeerKAT Galactic Center Mosaic. In: The Astrophysical Journal. 925, Nr. 2, January 28, 2022