Li islam shiiste es li duesim branche del islam. It opine que li islamic profete Muhamad designat Ali ibn Abi Talib quam su successor e li Imam (ductor spiritual e political) post le, probabilmen post li eventu de Ghadir Kuhmm, ma it esset impedit de successar Muhamad quam li ductor del muslimes quam resultat del selection fat par quelc del altri companes de Muhamad in Saqifah. Ti-ci punctu de vide constrasta con quel del islam sunniste, de qui li adherentes crede que Muhamad ne selectet un successor ante su morte e considera Abu Bakr, qui esset nominat califa par un gruppe de muslimes plu old in Saqifah, por esser li unesim califa post Muhamad. Li adherentes del islam shiiste es nominat muslimes shiiste, o shiistes.

Moské de Ali in Irak.

Li islam shiiste es fundat sur un hadiz pri li declaration de Muhamad in Ghadir Khumm. Li shiistes crede que Ali devet haver esset lu successor de Muhammad quam li ductor spiritual political. Ti-ci credentie developad al concepte de Imamah, li idé que certe descendentes de Muhamad, li Ahl al-Bayt, es li corect ductores o Imames, que, li shiistes crede que possede autoritá spiritual e political special super li communité muslim. Etsi it hay mult subsectes shiiste, li islam shiiste modern ha esset dividet in du gruppes principal: li Deciduistes e li Ismailistes, de inter queles li Deciduistes es li max grand e influential gruppe inter li shiistes.

Li islam shiiste es li duesim max grand branche del islam, al quel inter li 10 e li 15% del muslimes es adheret. Li shiisme deciduiste es li max grand branche del islam shiiste, contenente circa li 85% de omni muslimes shiiste.