Grammatica de Lingua Franca Nova

In developpation

Li grammatica de lingua franca nova es un simplification del grammatica del lingues romanic hispan, francesi, italian, catalan e portugalesi. It es simil a to del creoles romanic quam li creol haitian, creol cap-verdesi, li papiamento e li chabacano.

Espelation e pronunciation modificar

Alfabete modificar

Elefen usa li max conosset alfabete in li munde: roman (o latin).

  • Roman (minuscul): a b c d e f g h i j l m n o p r s t u v x z
  • Roman (majuscul): A B C D E F G H I J L M N O P R S T U V X Z

K, Q, W, e Y ne apare in parolas ordinari. Ili solmen es usat in li formes original de nómines propri e paroles que ne es de elefen.

H es anc íncommun, ma it es trovat in quec términos technic e cultural.

Majuscules modificar

Un majuscule es usat al comense del unesim paroles in un frase.

Li majuscules es anc usat in li comense del nómines propri. Quande un nómine propri have divers paroles, chascun parol es majusculat – ultra paroles minori quam **la** e **de**:

  • Persones, real o imaginari, animales e coses personificat
    • Maria, San Paulo, Barack Obama, Seniora Braun, Jan de Hartog, Oscar de la Renta, Mickey Mouse
  • Organisationes (companies, societés)
    • Ikea, Nasiones Unida, Organiza Mundal de Sania
  • Entitás politic (nationes, states, cités)
    • Frans, Atina, Site de New York, Statos Unida de America
  • Locationes geografic (fluvies, oceanes, lagos, montes)
    • la Alpes, Rio Amazon, Mar Atlantica
  • Lítteres del alfabet
    • E, N

Ma con titules de ovres de arte e litteratura, solmen li unesim parol del titul es majusculat (along alquel nómine propri quel appare):

  • Un sonia de un note de mediaestateUn somnie de un nocte mi-estival
  • La frates KaramazovLos hermanos Karamazov
  • Tocata e fuga en D minorToccata e Fuga in D Minor

Quelcvez, quam in advertimentes, li majuscules es usat por EMFASAR paroles o frases complet.

Elefen usa minuscules in locs u quelc lingues usa majuscules:

  • Dies del semane
    • lundi, jovedi – lunedí, jovedí
  • Mensus
    • marto, novembre – marte, novembre
  • Vacanties e occasiones simil
    • natal, ramadan, pascua – Crist-nascentie, Ramadan, Pasca
  • Centennies
    • la sentenio dudes-un – li duanti-un centennie
  • Lingues e popules
    • catalan, xines – catalan, chinese
  • Abreviationes
    • lfn, pf

Nómines del lítteres modificar

Li síllabes sequent es usat por nominar li lítteres:

  • a be ce de e ef ge hax i je ka el em en o pe qua er es te u ve wa ex ya ze

Tis es nómines e posse esser majusculat: as, bes, efes.

Quande on scri, on posse simplicmen presentar li líttere self, majusculat, adjuntent -s por li plural:

  • La parola “matematica” ave tre As, du Ms (pronunciat emes), e un E. – Li parol “mathematica” have tri As, du Ms, e E.

Frases modificar

Li majorité de frases in Elefen contene un frase verbal, tipicmen indicante li ocurrentie de un action. Un frase verbal consiste de un verbe plus alquel modificatores quam adverbies o frases prepositional.

Li majorité del frases anc contene adminim un frase nominal, tipicment indicante un person o cosa. Un frase nominal consiste de un nómine plus alquel modificatores quam determinantes, adjectives, e frases prepositional.

Subjecte e objecte modificar

Li du max importante frases nominal es li subjecte e li objecte. Lor signification exact depende del verbe, ma, in un forma laxa, li subjecte es li person o cosa que execute li action, e li objecte es li person o cosa quel es directment afectet del action.

In Elefen, li subjecte sempre precede li verbe, e li objecte sempre seque:

  • La gato xasa la scural. – Li cat (subjecet) ... chassa (verbe) ... la scurel (objecte).
  • La xica gusta la musica. – Li puella (subjecte) ... ama (verbe) ... li musica (objecte).
  • La can dormi. – Li cane (subjecte) ... dormi (verbe).

In alicun casos, pro causa de stil o clarité, vu mey voler plazzar li objecte del verbe in li comense del frase. In ti-ci casus, li objecte debe esser sequet de un coma, e un ponombre-objecte es usat pos li verbe:

  • La gatos, me no gusta los. – Li cats, yo ne ama les.

Max mult verbes besona un subjecte, ma mult ne besona un objecte.

Complementes modificar

Altri componente comun in li frases es li complement. Ti-ci es un description extra del subjecte que pote seque verbes quam es (esser), deveni (devenir), pare (semblar), e resta (restar):

  • Computadores es macinas. – Computatores (subjecte) ... es (verbe) ... machines (complement).
  • La aira pare umida. – Li aere (subjecte) ... sembla (verbe) ... humid (complement).
  • La comeda deveni fria. – Li manjage (subjecte) ... deveni (verbe) ... frigid (complement).
  • La patatas ia resta calda. – Li potates (subjecte) ... restat (verbe) ... calid (complement).
  • Nosa taxe es reconstrui la mur. – Nor tache (subjecte) ... es (verbe) ... reconstructer li mur (complement: un frase nidat).
  • La idea es ce tu canta. – Li idé (subjecte) es (verbe) ... que tu canta (complement: un frase nidat).

Prepositiones modificar

Altri componente major del frase es li frase prepositional, quel adjunta detallie al nómine o verbe precedent, o al tot frase.

  • La om ia cade tra sua seja. – Li mann (subjecte) ... cadet (verbe) ... tra su stul (frase prepositional).
  • En la note, la stelas apare. – In li nocte (frase prepositional) ... li steles (subjecte) ... apari (verbe).
  • Me dona esta poma a tu. – Yo (subjecte) ... da (verbe) ... ti-ci pom (objecte) ... a te (frase prepositional).
  • Tu no aspeta como tua foto. – Tu (subjecte) ... ne aspecter (verbe) ... como in tui foto (frase prepositional).

Cláusules modificar

In ultra li frases, quelc frases conteni cláusules, queles sembla pli micri frases nestat a intern de un frase plu grand. Ili pote modificar frases nominal, frases verbal, o li tot frase plu grand.

  • La om ci ia abita asi ia vade a Paris. – Li mann que vivet ci eat a Paris.
  • El va visita en julio, cuando la clima es bon. – Il va visitar in julí, quande li tempe es bon.
  • On no ia permete me fa la cosas como me ia desira. – Yo ne esset permisset far li coses queles yo volet.
  • Me pensa ce el es bela. – Yo crede que ella es bell.