Edgar Allan Poe esset un famosi american autor. Il nascet li 18im de januar 1809 in Boston, Massachusetts Unit States de America e il morit li 7im de octobre 1849 in Baltimore, Maryland. Poe es conosset pro su poesie e racontas curt, particularmen su narrationes de misterie e macabre. Il es videt quam li figura central del Romantisme in li Unit States, e del litteratura american. Poe esset un del unesim scritores de racontas curt in li land, e es considerat li inventor del genre de fiction detectival, quam anc un contibutor significativ del genre emergent del scientie fiction. Poe esset li unesim bon conosset scritor american que vivet de su scritura, que resultat in un vive financiari desfacil.

Edgar Allan Poe
Edgar Allan Poe
Edgar Allan Poe
Land Unit States de America
Nascentie 19 de januar 1809 in Boston, Massachusetts,
Unit States de America
Morte 7 de octobre 1849 in Baltimore, Maryland,
Unit States de America
Ocupation Autor

Poe nascet in Boston, li duesim infante del actores David e Elizabeth "Eliza" Poe. Su patre abandonat li familie in 1810, e quande su matre morit li annu sequent, Poe esset adoptat de John e Frances Allan de Richmond, Virginia. Ili nequande adoptat le formalmen, ma ili restat con ili til su yun adultesse. Il eat al Université de Virginia ma abandonat it un annu poy pro manca de moné. Il disputat con Allan pri li capitale por su education, e su debites causat de paríludation. In 1827, pos haver inrolat se in li Armé del Unit States sub su nómine supposit, il publicat su unesim collection Tamerlane e altri poemes, creditat a "un Bostonian". Poe e Allan approximat denov pos li mort del marita de Allan in 1829. Poe plu tard dessuccesset quam cadet official in West Point, declarat un firm desir de esser poete e scritor, e separat de Allan.

Poe changeat su foco a prosa e laborat durante quelc annus por revúes litterari e gazettes, devenient conosset pro su propri stil de criticisme litterari. Su labora fortiat le a mover se inter pluri cités, includente Baltimore, Philadelphia e New York. In 1836, il maritat su cusina de 13 annus, Virginia Clemm, ma illa morit in 1847 pro tuberculose. In januare 1845, Poe publicat su poema "Li corvo", que vell esser un successe immediat. Il planeat per annus producter su propri jurnale The Penn (poy renominat The Stylus), ma avan que il mey posser producter it, il morit in Baltimore li 7 de octobre 1849, con 40 annus, su circumstanties misteriosi. Li causa de su mort resta ínconosset, e it ha esset attribuet a mult causes includente maladie, alcoholisme, abuse de substanties, e suicide.

Vive temporan modificar

Edgar Poe nascet in Boston, Massachusetts, li 19 de januare 1809, li duesim filio del anglesi-nascet actressa Elizabeth Arnold Hopkins Poe e li actor David Poe Jr. Il havet un fratre plu old nominat William Henry Leonard Poe e un sestra plu yun nominat Rosalie Poe. Su avo, David Poe Sr., emigrat del Contato de Cavan, Irland, circum 1750. Edgar mey ha esset nominat pro li protagonist del ovre King Lear, de William Shakespeare, quel li cuple esset performant in 1809. Su patre abandonat al familie in 1810, s su matre morit un annu poy de tuberculose pulmonari. Poe esset adoptet de John Allan, un mercante successosi de Richmond, Virginia, qui comerciat con un varietá de benes, includente linage, frument, tabac e sclavos. Li Allans servit quam familie adoptiv e dat le li nómine "Edgar Allan Poe", etsi ili nequande adoptet le formalmen.

Li familie Allan hat baptisat Poe in li Eclesie Episcopal in 1812. John Allan alternativmen dorlotat e disciplinat agressivmen a su filio adoptiv. Li familia navigat al Unit Reyatu in 1815, e Poe atendet li scol primari durante un curt periode in Irving, Nord Ayrshire, Scotia (u Allan nascet) avan reunir se li familie in London in 1816. Ta il studiat in un internat in Chelsea til li estive de 1817. Il eat poy al Manor House School del Reverend John Bransby in Stoke Newington, tande un suburbe 6 km al nord de London.

Poe revenit con li Allans a Richmond in 1820. In 1824 il servit quam leutenante del garda de honor juvenil de Richmond quande li cité celebrat li visite del Marques de Lafayette. In marte 1823, li oncle de Allan e su benefator William Galt morit, lassante Allan varie acres de imobilie. Su heredie esset estimat in 750 000$ (17 000 000$ in 2020). In estive de 1825, Allan celebrat su richesse comprant un du-etagic brique-dom nominat Moldavia.

Poe may havet devenit ingageat con Sarah Elmira Royster ante su registration in li Universitá de Virginia in februar 1826 por studiar lingues ancian e modern. Li universitá esset in su comenses, etablisset sur li ideales de su fundator Thomas Jefferson. It havet regulas strict contra li jocs de speculation, cavalles, pistoles, tabac e alcohol, ma ti-ci regulas esset ignorat. Jefferson hat decretet un sistema de selfgovernament del studiantes, qui posset selecter su propri studies, make their own arrangements for boarding, e informar tot li wrongdoing al facultá. Li unic sistema esset un caos, e it havet un alt percentage de abandon. Durante su témpor ta, Poe perdit contact con Royster e anc devenit alienat de su patre adoptiv sur su debites par jocs de speculation. Il dit que Allan no hat dat le moné sufficent por payar li classes, li libres, e li mobles del dormitori. Allan inviat moné a vestimentes ma li debites de Poe augmentat. Poe abandonat li universitá pos un annu, ma il ne retornat a Richmond, u il ne sentit se bonvenit, specialmen quande decovrit que su amata Royster hat maritat altri mann, Alexander Shelton. Il viageat a Boston in april 1827, suportant se con laboras curiosi quam employaro e scritor de periodico, e il comensat usar li pseudonim Henri Le Rennet durante ti-ci periode.

Cariera militari modificar

Poe esset íncapabil de subtener se, dunc il inrolat se in li Armé del Unit States quam soldate li 27 may 1827, usant li nómine "Edgar A. Perry". Il dit que il havet 22 annus etsi il havet 18. Il servit unesim in Fort Independence in li Portu de Boston per 5 dollar por mensu. Li sam annu, il publicat su unesim libre, un collection de poesie de 40 págines titulat Tamerlane and Other Poems, con li signature de "by a Bostonian" ("de un bostonan"). Solmen 50 copias esset printat, e li libre recivet necun attention. Li regiment de Poe esset postat in Fort Moultrie, Charleston, Carolina del Sud, e il viageat par barca in li brigg Waltham li 8 novembre 1827. Il esset promoet a "artificero", un tradesman inrolat que preparat li bombes por li artillerie, e su salarie esset duplicat. Il servit du annus e atinget li rang de Sergente Major por Artillerie (li max alt rang que un officero íncommissionat posset atinger); poy il provat finir su inrolation de 5 annus tost. Poe revelat su ver nómine e su circumstanties a su officero commanding officer, li Leutenante Howard, que solmen vell lassar Poe esser demisset si il reconciliat con Allan. Poe scrit un lettere a Allan, qui esset ínsimpatic e restat quelc mensus ignorant le; Allan mem ne scrit a Poe por dir le que su matre adoptiv esser malad. Frances Allan morit li 28 februar 1829, e Poe visitat li die pos su interrament. Forsan amollat par li mort de su marita, Allan acordat supportar li demission de Poe por reciver un appointment al Academie Militar del Unit States in West Point, New York.

Liste de ovres selectet modificar

Racontas curt