Li articul Edgar de Wahl es desde li 2 Decembre 2023 un bon articul. Omni bon Articules

Edgar de Wahl (11/23 august 1867 - 9 marte 1948) esset un matematico e linguist qui nascet in Olwiopol, Russia. Hodíe li cité es nominat Pervomaysk e it es localisat in Ucraina. Wahl es max famosi por su creation, li lingue auxiliari international Interlingue. Li lingue esset conosset quam Occidental til li annu 1949.

Edgar de Wahl
Edgar de Wahl
Edgar de Wahl
Land Imperie Russ
Nascentie 23 de august 1867 in Olwiopol, Governation de Kherson,
Imperie Russ
Morte 9 de marte 1948 in Tallinn, Estonia
Ocupation Matematico e linguist

Biografie modificar

Orígine modificar

 
Blason del familia de Wahl.

Edgar de Wahl apartenet al linea Päinurme del Wahl (Haus Assick). Su avo esset Carl Gustav von Wahl, qui aquisitet domenes senioral in Oajusi, Tapiku e Kavastu e, per un curt periode de témpor, il esset anc li proprietario del domene senioral de Kaave. Il havet 14 filios de du matrimonies, de qui varie genealogies de Wahl descendet. Un de ili, li avo de Edgar von Wahl, un servitor civil, Alexei von Wahl, qui comprat li domene senioral Päinurme in 1837, comensat li linea Päinurme. Il anc esset luator de un domene senioral in li domene senioral de Taevere, u Oskan von Wahl (1841-1906), li patre de Edgar von Wahl, nascet.

Li radices de Edgar von Wahl extendet partialmen a Anglia. Un de sua atavas, li unesim marita de Carl Gustav von Wahl, Henriette Edwards, esset li filia de un mercator anglesi, George Edwards. Li duesim atava, li marita de Alexei von Wahl, Kornelia Elisabeth Knirsch, esset li matre de Marie Turner de Anglia.

Li patre de Edgar von Wahl, Oskar von Wahl, un ingeniero de ferrovia, maritat Lydia Amalie Marie von Husen (1845-1907) in Tallinn in 1866.

Infantie e yunesse modificar

Edgar von Wahl nascet in Podolia, Ukraina, li 23 de august 1867. Su genitores hat movet desde que Oskar von Wahl comensat laborar in li ferrovia Odessa-Balta-Kremenchuk-Kharkiv in 1866. On have datos diferente e contradictori pri li loco de nascentie exact de de Wahl. Su cité natal es usualmen li cité de Olviopol, ma altri fontes indica que su loco de nascentie es li cité de Bogopil (anc Bogopol), apu Olviopol, in li altri látere del Fluvie Bug Meridional.

In 1869 li plu tard, li familie de Wahl hat movet a Kremenchuk. Li du fratres de de Wahl nascet ta: Oskar Paul Karl, qui morit quam infante in 1869, e Arthur Johann Oskar (qui morit in 1951). Plu tard, li du sestras de de Wahl, Lydia Jenny Cornelia (1871-1917) e Harriet Marie Jenny (1873-1920), e Jenny Theophile (qui morit in 1961) in Sant Petersburg, nascet in Tallinn.

Li familie movet a Sant Petersburg in 1876 pos li intervall in Tallinn. In li sam annu, Edgar von Wahl comensat studiar in li Triesim Gymnasio in Sant Petersburg, graduante in 1886. Poy, il studiat architectura e pictura in li Facultá de Fisica e Matematica del Universitá de San Petersburg e in li Academie de Artes de San Petersburg. Pos intrar in li universitá in 1886, Wahl se unit al corporation baltic-german Nevania in San Petersburg, u in li semestre de autun de 1891 il havet li position de tresorero. Wahl graduat del Universitá de San Petersburg in 1891 e in 1893 il recivet li diploma de professor de dessin per li scol elementari. Pos graduar del universitá, Wahl laborat in un curt periode de tempo in San Petersburg in li autun de 1891 quam professor substitute ante intrar in li servicie militari.

Quande il esset un infant e un adolescent, Wahl aprendet varie lingues. Quande il esset un infant, il aprendet german, russ, estonian e francesi, e in li licéo il studiat latin e grec ancian, e hispan in li universitá. Il posset far se comprender in altri nove lingues. Secunde Wahl self, il volet inventar un nove lingue quande il esset un infante. Per li ludes Native American, il developat un "lingue american native" personal de qui li gramatica esset basat in li grec e li estonian.

Servicie militari modificar

 
De Wahl con li uniforme del Marine Russ in 1914.

In 1892 de Wahl ofertat se por servir in li Marine Russ. Durante su servicie, il viageat mult, visitante li insules del Caribe e li Unit States inter altri locs. In li comense de 1894, il recivet li gradu de Michman (russ: мичман) e retirat se bentost poy. In li estate de 1904, de Wahl esset clamat denov a servicie activ. Il servit in li Flotte del Baltic til octobre 1905, benque il ne participat in li battalies del Guerre Russ-Japanes.

Secun li memories del artiste estonian Olev Mikiver, qui conosset de Wahl quande esset yun, de Wahl hat esset mult fiet de su uniforme de official del era tsarist e quelvez il mem vestit it decennies plu tard:

E. von Wahl, incidentalmen, hat esset un oficero in li marine del tsar quande esset yun e, secun su paroles, finit un con rebellion de marineros in Sveaborg, li portu militari o fortresse maral de Helsinki, hodie nominat Suomelinna, in 1905 o 1906. Il deve haber considerat ti-ci témpor sacri, nam decennies plu tard, per exemplo, in li mariage de su sestra, il apparit con li uniform tsarist.
Memories de Olve Mikiver, publicat in 1993

It es, totvez, poc probabil que il hat partiprendet in li suppression del rebellion de Sveaborg, nam il hat esset dechargeat in ta témpor. Il mey haver esset clamat a servicie durante li Unesim Guerre Mundal.

Durante su servicie in li Armé Russ, de Wahl esset premiat con li 2esim e 3esim gradu del Órdine de Sant Stanislav e li 3esim grandu del Órdine de San Anna.[1] Pos acquiser li civitanitá estonian in li fine de 1920[2] de Wahl esset de 1921 anc registrat quam oficero in li reserve del Republic de Estonia.[3]

Tallinn 1894–1917 modificar

 
Li dom del anteyan Scol Secundari de Scientie Sant Peter u de Wahl laborat quam instructor por mult annus.

In 1894, de Wahl moet de Tallinn, u il restat li max parte de su vive. Ta autumne, il comensat laborar quam professor de matematica e fisica in li Scol Secundari de Scientie Sant Peter (hodie li Scol Secundari de Scientie de Tallinn). Plu tard, il docet dessin in li scol feminin Elise von der Howen, directet del Baronessa Elisabeth von der Howen, in li Scol Hanseatic de Tallinng e in li Scol del Catedral de Tallinn. Su docentie esset interuptet solmen caus su servicie militari.

Li stil de docentie de de Wahl esset descrit in li memories del plu tard Ministre de Education de Estonia Aleksander Veidermann, qui hat studiat in li Scol Secundari de Scientie Sant Peter inter 1906 e 1909:

Matemaatikat ja füüsikat õpetas veel Edgar von Wahl, endine mereväeohvitser, kellel oli alati varuks tabav märkus mõne sündmuse või isiku kohta. Ta oli kaunis räpakas füüsikakatsete korraldamisel: sageli murdusid riistad või purunesid klaasid. Tema suhtumine õpilastesse oli lihtne, mida kinnitab ka hüüdnimi Sass.

Matematica e fisica esset docet de Edgar von Wahl, un anteyan oficero naval qui sempre hat quelc memorabil remarcas pri un eventu o person. Il esset mult caotic quande conductet experimentes fisic: frequentmen rompet utensiles o vitre. Su atitude con li studentes esset simplic, quel es anc confirmat par su moc-nómine Sass.

— Memories de Aleksander Veiderma

Con li change de secul, de Wahl comensat publicar articules pri linguistica in publicationes specialisat, como anc scrir in divers jurnales e revúes de Tallinn. De 1898, de Wahl hat esset membre del Societé Literari Estonian (german: Ehstländische Literärische Gesellschaft), un association de lingue german quel regularmen organisat presentationes de e por su membres.[4] Su li pseudonim Julian Prorók, il publicat un 'booklet Ketzereien: Keimzellen einer Philosophie (Heresies: Gametes of a Philosophy) in 1906 pri su vision de developamentes global.[5]

De Wahl anc ineat li politica ante li comense del Unesim Guerre Mundal. In 1913 esset electet al concil del cité de Tallinn, e devenit membre del comité del concil por li protection de monumentes de ancian edificies. Malgré su position de docent, de Wahl ne adressat questiones de education in li concil del cité. Il esset un participante activ al reuniones del concil, ma parlat poc.

Pos li comense del Unesim Guerre Mundal, li germanos vivente in li Imperie Russ esset represset, inter iles, de Wahl. Li Club Nobil de Tallinn (Tallinna Aktsiaklubi), de quel de Wahl hat esset membre, esset cludet. In autumne 1914, il trovat se in li medie de un campanie de propaganda por changear li nómines german de locs. Como concilor del cité, participat in dicussiones pri li renomination del cité de Tallinn[6] sequente li proposition del borgomastro Jaan Poska de changear li nómine por li nómine in li ancian russ Kolyvan (in li discussion, li nómine íncorrect Kalyvan esset usat). De Wahl decovrit que li max ancian nómines del cité esset Ledenets o Lindanisa. Il esset interessat in quant vell custar changear li nómine, quel es dit que provocat li "rision general" del concil. Li votes necessari por changear li nómine esset atinget in li concilie, ma li change ne evenit.[7]

De Wahl esset electet al concil del cité avan li Revolution de Februar de 1917. In li nov concil, il devenit membre del comités del departamente de foc del cité, del education public, e de afares de gage-dom, e continuat quam membre del comité por li protection de monumentes de edificies ancian. Totvez, in agosto 1917, un nov concil esset electet, e li activitás politic de De Wahl cessat.

Vive in un Estonia índependent modificar

In februar 1918, in li témpor del Declaration de Índependentie Estonian, de Wahl expresset su desire de unirs al militia voluntari Omakaitse. Quam student qui scrit permisses de armes por voluntaries: "Inter tis qui volet portar armes, yo solmen memora un: mi profesor de fisica, von Wahl. Yo crede que yo memora it pro li bon humor que mey hat nascet in li anim de un yun student quande su professor peti le un arme."[8]

In 1919, li Scol Secundari de Scientie esset divise per lingua: li Scol Secundari de Scientie de Tallinn docet in estonian e li Scol Secundari German de Scientie de Tallinn docet in german. De Wahl continuat quam professor in li ultim, u docet matematica, fisica, geografie, cosmografie e dessin. Il havet un dom in li Strada Eha, non distant del scol, do li studentes eat con frequentie por sequet li labores. Il hat dessinat ti-ci dom in un stil marin e dunc it esset joc-nominat li "Cabine" del studentes. Inter ili, de Wahl esset populari quam professor qui esset particularmen dedicat al docentie de geografie nam il havet viageat mult. Li studentes esset impresset del fact que de Wahl esset membre del Club Anglesi, quel operat in li scol.

De Wahl quelcvez descaordat con su colegos, apertmen expresante su aversion pro li art modern, per exemple comparante it al comunisme quande esset invitat a un exhibition de art del professor de art del scol. De Wahl retirat se in li medie del decennie de 1920, ma continuat docent in témpor partial til 1933. Poy, il dedicat se a su hobbies, specialmente li planlingues, quel hat devenit un passion del témpor de Saint-Petersburg. Plu, il esset li editor del revúe Estländische Wochenschau, inter 1929 e 1930.

Durante li Duesim Guerre Mundal modificar

Diferentmen a su familie, de Wahl ne abandonat Estonia in 1939. Il, qui representat li idealistic ideas pan-europan, ne amat li govern national-socialist de Germania, nominant le "state termite". Il mey har restat pro ne abandonar su grand archive. Li dangere de finir un un dom de retir in Germania mey hat anc influet in su decision: to hat evenit a quelc de su conossetes.[9] De Wahl denov evitat li duesim translocament in Germania quel evenit inter hiverne e tost verne de 1941. Il conosset li oportunitá de exear, nam quande il esset demandar pri su planes de un de su studentes, il responde, sin lassar dubitas que su intention esset restar in Estonia:

Ti-ci Hitler, ti-ci dement, prohibe mi lingue in omni landes que il conquesta. Ti-ci personache es folli!
Edgar de Wagl in hiverne de 1941

In li unesim annu de repression soviet, de Wahl posset fugir, etsi quelc de su familiares esset arestat. Pos li comense del ocupation german de Estonia, il esset suspectosi de activitás contra li stato. De Wahl esset arestat li 12 august 1943, pro li lettres inviat a Posen, al bel-sestra de su sposa, quel esset prendet del censores in Königsberg in julí de ta annu. In ti-ci lettres, il hat predit un insurection in Polonia e consiliat a su familie ear a Germania:[9]

pos li dissolution del Bolschevisme, circum 1944, quande li forties aliat del germanos approchat ex li nord al dangerosi Asia Minor por suppreser li insurection arab, ma no avant, it es mult probabil que par retirar truppes del landes conquestes de Germania, li poloneses va provar comensar un insurection (ili ja have campes secret con armas), e poy li odie de long duration may devenir un masacre especialmen ínhuman in villages old polonesie e mansiones quel menacia li baltes. Pro to yo vole advertir vos e omni altres in li sam situation e demandar vos abandonar Wartegau si possibil, e adminim tot medie de escapar quande li insurection arab erupte. Abandona li Reich a témpor. Yo demanda que ti-ci lettre, quel yo ha scrit a vu nu, in julí 1943, es preservat quam documente e, si possibil, dat a altri por vider.
Lettre de Edgar de Wahl a Lieselotte Riesenkampff in Tallinn li 18 julí 1943[10]

In li sam lettre, de Wahl notat que il ante hat predit li attaca a Peral Harbor, e li comense del guerre inter li Unit States e Japan. Durante li interrogation de Wahl ne negat lo que il hat scrit, e repetet divers del acusationes que il hat fat, "credente firmemen" in li veritá de su predictiones. De Wahl restat quelc témpor in li Camp de Labor e Education de Tallinn, ma li testimonie dat durante su interogation esset considerat strangi del Sicherheitsdienst, e talmen de Wahl esset inviat por esser examinat al Clinic Psichiatric Seewald. Ta esset diagnosticat con dementia causat de su etá e esset lassat in li hospital de Seewald, quel anc salvat le del possibil pena de morte. De Wahl esset defenset de divers de su familiares e amics proxim qui dit que il nesset responsabil de su actiones.[9]

Durante li razzias de bombardament in marte 1944, li dom e archiv de De Wahl esset destructet, quel esset un grand choc por il. Tri annus poy, in un lettre al occidentalist german A.Z. Ramstedt, il rememorat que quel hat evenit esset un vver desastre, durante quel mult materiales unic e ínremplazzabil esset perdit.

Ultim annus e morte modificar

 
Tombe de Edgar de Wahl in Pajusi.

In august 1945 evenit li deportation del germanos qui ancor vivet in Estonia fat del NKVD. Li liste de persones deportat includet li nómine de Wahl. In li témpor del deportation, de Wahl esset inter un docene de persones qui ne esset deportat o de qui lor situation ne posset esser determinat. Benque li causas del escapation de De Wahl es ínconosset, in quel casus li chef del labor-gruppe quel fat li deportation prendet li decission de ne prender li malades o ínhabiles, dunc li decision may haver esset influet del opinion del personale del hospital. Dunc, it esset su presentie in un hospital mental quel salvat per duesim vez a de Wahl.[11]

Durante e pos li guerre, su colegos foren hat litt information pri li condition de De Wahl; solmen in li verne de 1946, li occidentalist finn A. Z. Ramstedt posset restorat li contact con de Wahl. It es ínclar pro quo li personale del hospital in Seewald permisset tal correspondentie; forsan que ili mey hat reconosset su dedication al linguistica esset quel fat les supportar su communication con li munde extern.

De Wahl morit li 9 marte 1948. Il esset interrat li 14 marte in li sepultoria Alexander Nevsky, in li sepultoria Siselinna, in Tallinn.[12] In 1996, su restages esset moet al Sepultoria del domene senioral Pajusi, li sepultoria del familie de Wahl.[13]

Occidental modificar

Articul principal: Interlingue

Funde modificar

Li eforties de De Wahl por crear un nove e ideal lingue por communication international comensat con un interesse general in lingues artificial in li Imperie Russ in li fin del 19esim e li comense del 20esim secules. De Wahl unesim devenit interessat in li recentmen creat Volapük in 1887, quande li colego de su patre, Waldemar Rosenger, presentat le li lingue in Sant Petersburg. Il devenit un defensor activ de Volapük, recivente li titul de "Professor de Volapük" e comensat compilar un lexico maritim in Volapük (totvez ti-ci projecte nequande esset completat). In li comense de 1888, il conosset Esperanto e changeat a it.[14]

Li linguiste estonian Paul Ariste ha scrit que De Wahl rapidmen devenit un defensor del creator de Esperanto, li oftalmologiste L. L. Zamenhof e su labor pos leer li unesim libre de textu in Esperanto, publicat in 1887. Il tost influenciat li tost grammatica de Esperanto e su vocabularium (il consiliat a Zamenhof pri quelc punctus de grammatica e vocabules por ti lingue, notabilmen li change de paroles quam tian, kian etc. a tiam, kiam por evitar un conflicte con li acusative quel in Esperanto fini se con -n).[15] De Wahl anc esset un del fundatores de Espero, li unesim societé russ de Esperanto fundat in Sant Petersburg in 1891, e devenit un correspondente por li revúe La Esperantisto. Il traductet fiction russ a Esperanto e complita un dictionarium Esperanto-hispan.

Totvez, De Wahl no alineat se definitivmen con Esperanto, comensante serchar un nov lingue artificial:

Il havet un caracter inquiet, sempre alquó nov. Pro ti-ci trate, quande il esset plu yun, il hat esset inclinat a recomandar nov projectes de lingues artificial [...]
Paul Ariste in 1967.

Secun li esperantiste estonian Jaan Ojalo, de Wahl exeat del movement esperantist quande li propositiones de reformar li lingue (de queles de Wahl esset mult favorabil, havente proposit quelc de les il mem) esset rejectet del majorité de Esperantistes in 1894. Por Ojalo, de Wahl anc considerat Esperanto quam un lingue "a priori" (original, ne quam altri lingues naturalistic). Il concluset que li lingue international ideal vell dever esser plu naturalistic e comprensibil mem por tis que no hat apprendet it. De Wahl anc considerat Esperanto tro democratic, quel menaciat li cultura occidental.

Creation e introduction modificar

 
Li simbol de Occidental.

De Wahl prendet su unesim passus por crear un lingue nov in li ultim annus del 19esim secul. In 1896 e 1897 il publicat du articules in li revúe de Hannover nominat Linguist, in queles il presentat su idés. Circum li sam témpor, Waldemar Rosenberger, qui in ta témpor esset li president del Academie de Volapük, presentat al membres del academie su lingue, Idiom Neutral. De 1906 adavan, Rosenberger anc publicat li revúe Progress, u de Wahl fat su propri propositiones por reformar li lingue, quel Rosenberger adoptat un annu plu tard in 1907. Malgré li reform, li Idiom Neutral ne ganiat popularitá. Al mem témpor, de Wahl developat un nov lingue auxiliari international, fundat sur li lingues romanic, nominat auli, un acronim por Auxiliari Lingue International, quel plu tard vell devenir un stadie intermediari de Occidental. De Wahl introductet auli in 1909 in li revúe Academia pro Interlingua - Discussiones. In 1911, de Wahl formulat li regul de formation de paroles conosset quam "regul de Wahl", quel vell esser li base de Occidental.

Li simbol de Occidental, portretante un tilde incirculat, esset introductet ante 1934 e esset selecter fro divers variatnees pro su simplicitá e simbolisme.[16]

 
Unesim númere del revú Kosmoglott, publicat in februar 1922.

In 1916, li entusiastes russ del lingue artificial fundat li Association Kosmoglott in Sant Petersburg. De Wahl no esset un de su fundatores, ma unit se plu tard, quam fat li linguiste estonian Jakob Linzbach. De Wahl devenit li porta-voce del naturalistic scol del association; talmen pavante li vida por li creation de Occidental. Con li eventus revolutionari de 1917 e li departe de su membres ex Sant Petersburg, li activitás del association evanescet, fininte completmen in 1921, ma recomensante denov in Tallinn in li sam annu. Li activitás del association esset reviventat de De Wahl mem con Linzbach, e li nómine del association esset changeat a Kosmoglott. Li ligamines esset mantenet con li ancian membres del association, qual operat in divers cités european. De Wahl anc esset li editor del revúe Kosmoglott publicat del association inter 1922 e 1926. In su unesim númere, de Wahl introductet li lingue artificial que il hat creat, Occidental. Inter 1923 e 1928, il anc promoet li lingue in li folieton Occidental, unic natural, vermen neutral e max facil e comprensibil lingue por International relations. Wahl publicat un libre in 1925 titulatRadicarium directiv del lingue International (Occidental) in 8 lingues.

Dissemination modificar

 
De Wahl con Occidentalistes in Vienna in 1927: de levul a dextre Hanns e Johann Robert Hörbiger, Engelbert Pigal e de Wahl

Li unesim númere del revúe Kosmoglott contenet un lettre inviat al Liga de Nationes li 5 de septembre 1921, recomendante li introduction de un lingue perfect quel vell esser facil a acquiser, no necessarimen li max comun lingue planat, por li communication inter populos. Por trovar un lingue convenent, it esset recomendat un competition e que li candidatos mey esser evaluat de un comité de expertes convocat del Liga de Nationes. Li proposition no esset considerat del Liga de Nationes.[17]

Malgré ti-ci dessuccesse, Occidental attrahet interlinguistes; in particular entusiastes de Ido (li Esperantistes restat loyal a lor lingue). Segun Ariste, dispatationes inter inter idistes e li appelle personal de De Wahl, guidat a multes a promoer li lingue. Al mem témpor que li crescentie del popularité del lingue, li activitá del association Kosmoglott diminuet, e in decembre 1928 un eventu in commemoration de Waldemar Rosenberger, qui hat morit 10 annus retro, evenit, essente li ultim grand eventu del association.

 
Edgar de Wahl (levul) e Otto Jespersen

Totvez, in le decennie de 1920, nov societés occidentalist apparit. In 1927, li Association International Cosmoglotta esset fundat, essente renominat Occidental-Union un annu plu tard. Comensante in 1927, Kosmoglott comensat esser publicat in Wien (in vice de Tallinn) sub li nov nómine Cosmoglotta. In li ultim númere publicat in Tallinn, de Wahl publicat, inter altri coses, li poem de Lydia Koidula "Max car donation". Li successe del nov lingue aportat elebritá international a de Wahl. Il parlat in public in numerosi cités europan e comunicat se con linguistes. In 1939, il esset li unic estonian quel esset invitat al 5esim Conferentie Linguistic in Bruxelles. Durante ti-ci témpor il esset activ in discussiones con Otto Jespersen, li linguist danesi autor de altri planlingue (Novial); quel culminat con un reunion in li publication de un libre separat con su resultes.[18][19] Totvez, a diferentie de Otto Jespersen, de Wahl esset un linguist amateur. Su activitás linguistic nequande atinget problemes teoric linguistic plu larg, ma esset limimtat a constructer su propri lingue artificial e soluer problemes relatet.

Benque Occidental haver successe significativ in li ultim part del decennie de 1920 e li decennie de 1930, nequande atinget li popularitá de Esperanto. Li lingue de L.L Zamenhof devenit un lingue del movementes de laboreros, li parlatores de Occidental del periode de intergera esset predonimantemen intellectuales de Europa occidental. Plu tad, li pos li mort de De Wahl, comensat li discussiones pri li change de nómine del lingue. Ric Berger, un del max important occidentalistes ex Svissia, citat reportes ex li Bloc Est que li nómine Occidental esset un problema por li promotion del lingue. Berger anc hat devenit afectionat con Interlingua, quel esset presc publicat,[20] e comensat provar un fusion de ambi lingues.[21] Ti-ci du factores convenset Berger por comensar promoer li nov nómine Interlingue in februar 1948.[22] Li change evenit in octobre del annu sequente,[23] e li Occidental-Union devenit li Interlingue-Union, quam es nominat hodie. Li association have su propri academie e li revúe Cosmoglotta continua essente publicat par it.

Referenties modificar

  1. Ohvitseride teenistuslehtede kartoteek [File index of officers' service sheets] (in Estonian). Registration required.
  2. Avise:Cite magazine
  3. "Edgar Vahl (in et)." Estonian War Museum.
  4. Avise:Cite news
  5. Prorók, Julian (1906). Ketzereien: Keimzellen einer Philosophie. Dorpat; Leipzig: F. Schledt. ISBN 9789916151785. 
  6. Tallinn es li nómine del cité in estonian; ma dum li max part ede su historie, it esset nominat Reval, quel esset su nómine german.Spray, Aaron (30 January 2023). "Why Estonia's Historic Capital City Of Tallinn Is Worth Visiting (in en)."
  7. Must, Aadu (2014). "Privilegeeritust põlualuseks: baltisaksa ühiskonnategelaste represseerimine Esimese maailmasõja ajal.", Esimene maailmasoda ja Eesti (in et), 30–31, 33. ISBN 978-9985-858-90-5. OCLC 913774896. 
  8. N. Rg. Koolipoisid. Isiklikke mälestusi meie iseseisvuse saabumispäevadelt [Personal Memoirs from the days of the beginning of our independence] (in Estonian). – Kaitse Kodu 1934, nr 4, p. 135.
  9. 9.0 9.1 9.2 Erelt, Pekka (15 January 2002). "Keelemees, kes nägi ette Pearl Harborit (in et)."
  10. Edgar Wahli kiri Lieselotte Riesenkampffile Tallinnas, 18. juulil 1943 [Letter from Edgar von Wahl to Lieselotte Riesenkampff in Tallinn on July 18, 1943] . In Ajalooline Ajakiri « et »} 2016 (2), pp. 310–311 (in Estonian), tr. Reet Hünerson.
  11. Indrek Jürjo (2000). "Täiendusi baltisakslaste ümberasumise ja Eestisse jäänud sakslaste saatuse kohta NKVD arhiiviallikate põhjal", in Sirje Kivimäe: Umsiedlung 60 : baltisakslaste organiseeritud lahkumine Eestist: 24. novembril 1999 Tallinna Linnaarhiivis toimunud konverentsi ettekanded. Tallinn: Baltisaksa Kultuuri Selts Eestis, 126. ISBN 9985-78-025-6. OCLC 49383525. 
  12. Ric Berger: Morte de E. Wahl. In: Cosmoglotta. Nr. (141), Oct 1948, S. 98
  13. "5837 Pajusi mõisa kalmistu ja Wahlide kabel • Mälestiste otsing • Mälestised (in Estonian)."
  14. Edgar de Wahl: Interlinguistic remiscenties. In: Cosmoglotta. Nr. (41), 1927, S. 54–64
  15. "ÖNB-ANNO - Kosmoglott (Serie A) (in Interlingue)."
  16. Engelbert Pigal (1934). Li question del insigne de occidentalCosmoglotta (92), p. 7. (in Interlingue)
  17. Kosmoglott e li Liga de Nationes (in Interlingue, French)– Kosmoglott 1922 (1), pp. 3–5.
  18. Barandovská-Frank, Vĕra. "Latinidaj planlingvoj (AIS-kurso, 1 studunuo) (in Esperanto)."
  19. (1935) Discussiones inter E. de Wahl e O. Jespersen (in ie). Occidental-Buro. 
  20. "ÖNB-ANNO - Kosmoglott (Serie A)."
  21. "Cosmoglotta 289."
  22. "ÖNB-ANNO - Cosmoglotta (Serie B)."
  23. "ÖNB-ANNO - Kosmoglott (Serie A)."

Bibliografie modificar

  • Paul Ariste. Ed. Wahl – interlingvistika arendaja. – Noorte Hääl, 14. jaanuar 1967.
  • Ric Berger. Edgar de Wahl, autor de Occidental. – Cosmoglotta 1946, nr 130, lk 17–32.
  • Aleksandr Dulitšenko. Об интерлингвистической деятельности Э. Валя (с библиографическим приложением по данным "Kosmoglott" и "Cosmoglotta") = Pri interlingvistika agado de E. de Wahl (kun bibliografia aldono laŭ "Kosmoglott" kaj "Cosmoglotta"). – Interlinguistica Tartuensis, nr 4. Tartu 1987, lk 87–117. (kättesaadav ka DSpace'is)
  • Pekka Erelt. Keelemehest Nostradamus. Kaheksakümmend aastat tagasi mõtles tallinlane Edgar de Wahl välja uue rahvusvahelise keele. – Eesti Ekspress, 17. jaanuar 2002, lk 32.
  • Erich Hesse (koost.). 166. von Wahl, Edgar.– Album Nevanorum 1847–1908. Tartu 1909, lk 178–180. (kättesaadav ka DSpace'is)
  • Andreas Künzli. Edgar von Wahl (1867-1948) aldonaj biografiaj notoj pri la familia deveno. – Международные языки в контексте евролингвистики и интерлингвистики = Internaciaj lingvoj en konteksto de eurolingvistiko kaj interlingvistiko: материалы международной конференции (Тарту, 25-26.09.2009). Interlinguistica Tartuensis, nr 9. Tartu 2009, lk 234–239. (kättesaadav ka DSpace'is)
  • Ülo Lumiste, Leo Võhandu, Kolmest Eestis loodud tehiskeelest ja nende loojatest. – Akadeemia, 2007, nr 3, lk 482–510.
  • Kalmer Mäeorg, Aigi Rahi-Tamm, Edgar von Wahl 1867–1948: keelemees ja poliitiline prohvetAjalooline Ajakiri 2016, nr 2, lk 295–311.
  • Jaan Ojalo. Edgar de Wahl ja oktsidentaal. – Keel ja Kirjandus, 1987, nr 8, lk 508–509.
  • Jaan Ojalo (koost.). Wahl, Edgar de. – Enciklopedio pri la Estona Esperanto-movado = Eesti esperanto-liikumise entsüklopeedia. Tallinn 2000, lk 82–83.
  • Volker von Wahl. Edgar Alexei Robert v. Wahl-Assick 11.8.1867–9.3.1948. – Erlebtes Livland: Die Familie v. Wahl 1795–1993. Weißenhorn 1995, lk 241–244.

Ligamentes extern modificar


Redactores de Cosmoglotta
Edgar de Wahl (1922-1926) • Engelbert Pigal (1927-1930) • A.Z.Ramstedt e Bertil Blomé (1931-1932) • Ric Berger (1933-1950) • Interlingue Institute (1951-1957) • Alphonse Matejka (1958-1985) • Adrian J. Pilgrim (1985-2000) • Bedřich Plavec (2000-hodie)